La COP29 es tanca amb un acord de finançament ínfim que complica la lluita contra el canvi climàtic. L’Azerbaidjan ha posat traves a la trobada, que és una de les poques eines de diàleg multilateral.
La cimera sobre el canvi climàtic COP29, que es va tancar diumenge a Bakú, ha deixat un regust amarg als països del Sud Global i a tots els actors compromesos en la lluita contra el canvi climàtic. Mai cap cimera d’aquest tipus s’ha tancat amb un èxit rotund, però en la cita de l’Azerbaidjan s’esperava posar unes bases sòlides al finançament als països en desenvolupament per ajudar-los a abandonar les energies fòssils, i l’acord assolit ha quedat molt lluny de les expectatives.
Els països rics s’han compromès, després de dues setmanes de negociacions caòtiques, a aportar 300.000 milions de dòlars anuals al Sud Global per fer front a la crisi climàtica, com a primer pas per complir l’objectiu d’invertir 1,3 bilions de dòlars d’aquí al 2035.
“No és un acord gaire esperançador, és molt injust”, afirma Bruna Cañada Roca, investigadora en justícia financera a l’Observatori del Deute en la Globalització, que veu el finançament acordat clarament “insuficient”, i encara més tenint en compte la inflació que hi haurà els pròxims anys i que els efectes de l’emergència climàtica s’agreujaran. Cañada critica també la falta de garanties d’aquest finançament tan minso pactat a Bakú. L’acord hauria d’haver estat “un finançament públic, anticipat, accessible, transparent, revisable, en forma de subvencions i no de préstecs que generin més deute, i això no s’ha garantit en cap cas”. “Actualment, hi ha uns 130 països que estan en una situació lleugerament crítica pel que fa al seu deute extern”, diu Cañada, que avisa que si aquests països s’han d’endeutar per fer front a la seva acció climàtica “moltes vegades es veuen obligats a continuar explotant els seus béns naturals” i a “extreure combustibles fòssils o minerals per aconseguir divises”. D’aquesta manera “alimenten l’emergència climàtica”, hi afegeix.