Els experts reclamen que la normativa exigeixi a les empreses promotores de parcs eòlics, fotovoltaics i camps de bateries plans previs de gestió de residus en el desplegament de les energies renovables. “Estem pensant en com fer la transició energètica, però no en què passarà quan aquestes infraestructures s’hagin de renovar o desmantellar”, assenyala el nostre company Josep Nualart.
Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables, tot i que la seva implantació continua sent lenta, segons l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya. El seu darrer informe, basat en dades de Red Eléctrica i la Generalitat, mostra com només el 19% de tota l’electricitat produïda el 2024 té origen renovable, quan l’objectiu fixat per la Unió Europea i pel mateix Proencat -l’eina de la Generalitat per a la implantació de renovables- és del 50% el 2030.
Per tal d’agilitzar la implantació de parcs eòlics, fotovoltaics i camps de bateries, el Parlament va aprovar a finals de l’any passat un decret llei que redueix a la meitat els terminis administratius per engegar projectes, tal com demanaven els promotors. Ara bé, el text final del decret no cataloga les energies renovables com a projectes “d’interès públic superior”, com estava previst al principi, i en restringeix la instal·lació en terrenys agrícoles de regadiu per evitar així una implantació descontrolada pel territori.
Amb el decret aprovat, mentre el debat polític se centra en on i com s’han d’instal·lar aquestes infraestructures, queda en segon pla una qüestió clau que pot tenir conseqüències en un futur molt pròxim: què passarà amb els residus de les renovables quan acabin la seva vida útil? És una pregunta que, segons alerta Josep Nualart, expert en energia i clima de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i de la Xarxa per la Sobirania Energètica, encara no s’està abordant amb la profunditat necessària. Tant les instal·lacions fotovoltaiques com els molins eòlics tenen una vida útil limitada, i el volum de materials que generaran com a residu serà enorme, avisa.
Segons explica Nualart, la manca de planificació és transversal i afecta totes les fases del procés. “Estem pensant en com fer la transició energètica, que és totalment necessària, però no en què passarà quan aquestes infraestructures s’hagin de renovar o desmantellar”. A això s’hi afegeix un altre problema de fons: qui es farà càrrec d’aquests residus. “Moltes empreses són les encarregades de construir, però no se les fa responsables de desmantellar, de tractar els residus o de gestionar tota la infraestructura que queda al territori”, critica.