La COP de Bakú està seguint l’esquema habitual de les cimeres de canvi climàtic. Una primera setmana sense avanços significatius, un crit d’alerta per part de les Nacions Unides a l’equador i una recta final agònica per intentar salvar el consens.
A poques hores perquè acabi, el més calent és a l’aigüera i, de fet, l’esborrany d’acord presentat a primera hora del matí d’aquest dijous ni tan sols concreta xifres del finançament climàtic, l’element clau de la COP29. “És un insult als països del Sud global”, assegura Greenpeace en un comunicat. “El fracàs no és una opció”, ha afegit António Guterres, secretari general de les Nacions Unides.
Una cimera centrada en el finançament climàtic
La COP29 s’ha batejat com la cimera del finançament. Això és perquè les 198 parts participants han d’acordar la nova quantitat (NCQG, per les seves sigles en anglès) que els països rics han d’aportar als empobrits per sufragar projectes de mitigació, adaptació i, com a novetat, per pagar les pèrdues i danys de la crisi climàtica. L’actual acord, que caduca aquest 2024, xifra en 100.000 milions anuals aquesta quantitat. La majoria dels càlculs consideren que, com a mínim, s’hauria de multiplicar per 10 per tal de permetre que els països en desenvolupament no només es poguessin adaptar als efectes del canvi climàtic sinó que passessin d’augmentar emissions a disminuir-ne.
Tanmateix, sembla difícil que es pugui arribar a aquesta quantitat. L’esborrany presentat avui per la presidència de la COP29 contempla dues opcions -la segona de les quals molt allunyada de les demandes dels països empobrits i dels objectius de l’Acord de París- evita cap xifra concreta. “És realment sorprenent”, admet Anna Pérez Català, ambientòloga i investigadora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) de París.
De fet, només la Unió Europea ha apuntat en una filtració l’objectiu de 200 o 300.000 milions de dòlars anuals, lluny dels 1,3 bilions del bloc del Sud global. Ara bé, moltes veus adverteixen que és tan important la quantitat total com la seva qualitat, és a dir, la procedència dels fons, definir clarament on es destinen -mitigació, adaptació i pèrdues i danys- així si es modifica la llista de països que aporten -encara que sigui amb mecanismes voluntaris- amb la inclusió de la Xina, Corea del Sud o els petroestats del golf Pèrsic, entre altres.
L’esborrany, de fet, té dues grans opcions. La primera, segons destaca Bruna Cañada, investigadora en justícia financera de l’ODG, presenta certes garanties en apostar pel finançament públic en forma de subvencions. La segona, en canvi, obre la porta a tota mena de mecanismes de finançament privat així com incloure els polèmics mercats de carboni.