L’endeutament global i la financerització condicionen la vida de les persones i els territoris d’arreu del món. Alhora, el finançament climàtic i la justícia fiscal estan en debat i són imprescindibles per a assolir vides dignes per a tothom. Participem en el Suplement ‘Justícia en deute’, publicat per La Directa, en col·laboració amb La Coordi.
Els governs del món globalitzat no fan polítiques públiques ni financen els seus pressupostos únicament amb el que recapten amb els impostos, sinó amb mitjançant el que els presten grans corporacions, bancs i fons d’inversió. La conseqüència és que l’orientació i la qualitat dels serveis públics –educació, salut, habitatge..– depenen en bona part de les condicions que posen aquestes grans agències a l’hora de negociar els terminis i els interessos per retornar els préstecs. “Som ostatges dels mercats financers. Els estats han de fer polítiques públiques que no espantin els mercats perquè, sinó, deixen d’invertir”, assegura la investigadora de l’Eurodad Iolanda Fresnillo. “Aquesta és la nostra major vulnerabilitat”, afegeix.
Això, a més, succeeix en el marc d’un model econòmic que, segons les expertes entrevistades en aquest reportatge, perpetua una lògica colonial entre països enriquits o desenvolupats i països empobrits o en vies de desenvolupament però també entre centre i perifèria dins de cada país, amb un clar impacte diferenciat en les poblacions racialitzades, les dones i les classes socials amb menys recursos. Per Fresnillo, la financerització és la característica estrella del model econòmic i polític vigent. “Si fins ara tot era susceptible de ser mercantilitzat (és a dir, venut o comprat), també l’educació o la salut, ara hem d’entendre que tot és susceptible de ser convertit en una inversió, en un actiu”, explica aquesta experta en finances al desenvolupament, economia feminista i endeutament.
“L’austeritat és una decisió política”, assegura Nicola Scherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). “Per pagar el deute podem recaptar més diners a través d’impostos, per exemple, sense abaixar despeses públiques, i inclús podríem imaginar no pagar un deute i alliberar així recursos”, afegeix aquesta experta en justícia financera. Una investigació de la Xarxa Europea d’Observatoris de Transnacionals (ENCO) revela que entre el 2020 i el 2022 el Govern espanyol va destinar 112.683 milions d’euros del pressupost a mesures d’emergència anticrisi, dels quals el 47 % es van destinar a ajuts per a empreses i només el 7 % a mesures excepcionals per als sectors de la salut, l’educació i el transport públic.
El suplement és un treball col·lectiu de FETS, L’Alternativa, la XES, Oxfam Intermón, Setem, CooperAcció, OikoCredit, Assemblea de Cooperació per la Pau, la Fede.cat i l’ODG.