Zo Randriamaro és investigadora i activista pels drets humans a Madagascar. Va fundar el CRAAD-OI, organització que promou la justícia social, econòmica i ecològica. Aprofitant la seva visita a Barcelona convidada per l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), parlem sobre l’impacte dels projectes extractivistes al seu país i sobre el seu compromís amb la resistència comunitària.
AMadagascar, un dels països del món més rics en recursos naturals, més del 80% de la població viu en condicions d’extrema pobresa. Aquesta situació és especialment greu a les zones rurals, però les desigualtats també s’han intensificat a les ciutats en les últimes dècades. Per a la investigadora i activista malgaixa Zo Randriamaro, aquest empobriment està lligat a l’expansió de les activitats extractives. Els megaprojectes extractivistes arrasen amb relacions socials i ecosistèmiques, i representen una nova forma de colonització: “Responen a la demanda creixent de materials crítics per a les transicions verdes, energètiques i digitals a Europa i Nord-amèrica. Però els beneficis són només per als països del nord global. Mentrestant, les comunitats locals en pateixen les conseqüències sense obtenir-ne beneficis econòmics reals”.
Per a la fundadora del CRAAD-OI, les dinàmiques extractivistes afecten especialment les dones, que carreguen amb les responsabilitats familiars en contextos de degradació ambiental: “Quan no hi ha aigua, llenya o terres per conrear, les dones han d’assumir la càrrega de responsabilitzar-se de la supervivència familiar”.