‘Propostes ecofeministes per repensar les ciutats’ és el títol del nou informe de l’Observatori del Deute en la Globalització, que recull propostes concretes per afrontar la crisi climàtica al món urbà
Els espais urbans són en el punt de mira de l’emergència climàtica. Les ciutats consumeixen el 40% de l’energia final i estan relacionades amb fins al 70% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. El seu pes, que ja és molt important actualment, ho serà encara més en el futur, perquè es calcula que, l’any 2050, el 70% de la humanitat viurà en grans urbs. Davant aquest escenari, quines solucions concretes poden fer més vivibles aquests espais?
“Les ciutats són crucials per entendre el col·lapse actual de la societat. Vivim en indrets que responen a un sistema biocida en què les cures i la comunitat queden fora i, per això, creiem que hem de repensar aquests espais des de zero per fer-los més habitables i resilients”, diu Blanca Bayas, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). Bayas, juntament amb la també investigadora Joana Bregolat, acaba de publicar Propostes ecofeministes per repensar les ciutats, un informe de l’ODG que aporta propostes concretes per adaptar les ciutats a la realitat climàtica i social actual des d’una mirada ecofeminista.
Bayas i Bregolat presentaran les propostes concretes del document, en el qual han participat gairebé una vintena de persones i de moviments, a l’Escola de Tardor de CRÍTIC d’aquest dijous, 11 de novembre. Les conclusions posen el focus en com el disseny de les ciutats determina les condicions de vida en aspectes com la salut, les sobiranies alimentàries o energètiques o l’educació. Però, per què és important la mirada ecofeminista a les ciutats?
Una mirada verda i lila a les grans urbs
“Els ecofeminismes es basen en la premissa que tothom és vulnerable i dependent d’alguna manera. Hi ha gent que es pensa que l’urbanisme no l’afecta, però parlem-ne el dia que es trenqui una cama”, apunta Blanca Valdivia, sociòloga urbana. Les ciutats, segons Valdivia, són androcèntriques i capitalistes perquè “estan construïdes per homes i per a les seves necessitats, vinculades a l’esfera productiva i a l’àmbit econòmic”. Les ciutats, diu la sociòloga, estan pensades per consumir i no per viure-les. I, per a mostra, una dada: a Barcelona hi ha vora 30.000 bancs públics i gairebé 9.200 terrasses de bar. Comptant que cada terrassa tingui quatre taules i cada taula permeti quatre cadires, un barceloní té cinc vegades més oportunitats d’acabar asseient-se en un bar que en un banc del carrer.
Autora: Sandra Vicente
Publicat: 10 de novembre de 2021
Imatge: AJ. DE BARCELONA
Enllaç: https://www.elcritic.cat/mes/el-futur-es-disputa-ara/ciutats-i-crisi-climatica-com-repensar-les-urbs-des-duna-mirada-ecofeminista-108669