Minerals com el liti, les terres rares i el cobalt alimenten conflictes com els d’Ucraïna, la República Democràtica del Congo i Myanmar, però també generen disputes socials i ambientals a tot el món. Clàudia Custodio, investigadora en justícia climàtica de l’ODG, participa en aquest reportatge.
Les terres rares d’Ucraïna poden ser la clau que desencalli un futur acord de pau, després de l’acord signat aquesta setmana pel govern de Donald Trump i el de Volodímir Zelenski. L’avidesa dels Estats Units per aquests metalls i altres minerals crítics, com el liti, el cobalt, el níquel i el tantali, són al centre de la seva implicació en la guerra d’Ucraïna, però també el motiu pel qual Donald Trump amenaça amb l’annexió de Groenlàndia i el Canadà. Però els Estats Units no són l’única potència immersa en la febre dels minerals crítics. La Unió Europea també ha definit com a prioritat estratègica “aconseguir una cadena de subministrament segura i sostenible” de 34 matèries primeres crítiques, que inclouen aquests i altres minerals indispensables per a la tecnologia verda i digital, però també, i ara més que mai, per a la creixent indústria militar.