La financerització és un procés i una fase actual de l’economia capitalista en la qual les finances s’han tornat extraordinàriament poderoses, penetrant les vides quotidianes i les decisions polítiques internacionals, nacionals, regionals i locals.
Es basa en l’especulació de diferents productes financers no lligats a l’economia real, que es compren i venen, generant plusvàlues d’origen “fictici” per no estar relacionades al valor d’un bé material sinó al seu valor futurible.
La globalització, entesa com a l’expansió del capitalisme per tot el món, ha promogut l’expansió del paradigma neoliberal de la liberalització de les finances, rebaixant així barreres, eliminant regularitzacions i mecanismes de control. A través de decisions polítiques, que en gran mesura han estat influenciades per lobbies financers, s’han creat una cartera immensa de mecanismes que permeten extreure el màxim de beneficis de l’economia productiva i reproductiva.
La predominança de les finances es veu reflectida en molts àmbits de la vida quotidiana. Experimentem una financerització de l’energia, de les infraestructures, l’habitatge, l’educació, la sanitat, l’alimentació, les polítiques d’ajuda al desenvolupament o del clima. En lloc de finançar projectes en aquests àmbits -per promoure l’economia i el desenvolupament-, avui en dia la lògica predominant és fer els beneficis màxims a través del endeutament, sense tenir en compte els valors dels béns i serveis comuns. Tot és mercantilitzable i tot es torna un producte financer, un asset class.