Viatge a dos punts estratègics per a l’autonomia de les terres rares a Europa. Visitem el jaciment de Kiruna i la indústria de processament d’Estònia. Un reportatge a Climática elaborat per Alfons Pérez, investigador en justícia climàtica de l’ODG, en col·laboració amb la cooperativa de producció audiovisual Bruna.
El punt de partida del nostre viatge és la Unió Europea, i el focus, les terres rares. Així, en aquesta sèrie titulada Un viaje a la ruta europea de las tierras raras, ens desplaçarem a llocs tan remots com el Cercle Polar Àrtic suec, i la frontera russa d’Estònia, passant per les realitats territorials del darrer poble indígena europeu, i la influència de l’old school soviètica en la novetat europea.
A hores d’ara, és de sobres conegut l’interès de les grans potències mundials per les terres rares. Aquest conjunt de disset elements químics que es mantenien anònimes, ara són motiu de disputa pública d’ençà que Donald Trump les va mencionar, imposant-les com a moneda de canvi en l’acord amb Ucraïna. A saber, la Xina controa la cadena de subministre de les terres rares, i això li otorga un poder que perturba a Washington.
A la UE també s’ha mogut fitxa des de que Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va posar a la mateixa escala de rellevància el liti i les terres rares, respecte el petroli i el gas. És sabut que la guerra d’Ucraïna va disparar la cerca de rutes alternatives de submnistre energètic fora de l’òrbita russa, però també de primeres matèries fonamentals, l’input necessari per a la pretesa reindustrialització verda Made in EU que garantia el Reglament de Matèries Primeres Fonamentals Europeu (Critical Raw Materials Act), del març de 2024. Aquest documentat va representar un autèntic avenç de la frontera extractiva que irrompia, dins i fora de les fronteres de la UE, en la carrera global per aconseguir liti, coure, níquel, cobalt, manganès, grafit, i terres rares, entre altres elements químics necessaris per a les anomenades tencologies netes.