Després de la cancel·lació a l’octubre de la jornada ODG “(No) tot és mercantilitzable. Ens organitzem per posar la vida al centre”, estem contentes de comunicar-vos que ja tenim el PROGRAMA pel dissabte 1 de febrer!
T’esperem a les 9h45 al Convent de Sant Agustí, Sala Calidoscopi (Carrer Comerç 36)
👉 Cal inscripció AQUÍ (formulari a omplir)
Volem que sigui un espai per fer anàlisi col·lectiva de la crisi social, ecològica i climàtica en la que vivim i les potencialitats de les actuals mobilitzacions per fer-hi front, amb espais participatius per dissenyar estratègies conjuntes. Treballarem des de la crítica i propostes per aturar els processos de privatitzacions, poder corporatiu i el que impliquen, fins l’articulació a dins del nou cicle de mobilitzacions socials al voltant de la defensa dels comuns, l’ecofeminisme i el clima.
Ja fa més de 10 anys de l’esclat de la crisi financera. Malgrat els severs impactes que va generar i està generant, no s’han depurat responsabilitats entre els actors implicats, ni s’han adoptat mesures efectives per evitar que no torni a succeir. La realitat ens empeny a una nova crisi econòmica i financera, escurçant el temps de les crisis cícliques del capitalisme. Aquesta convergeix i alimenta la crisi social i democràtica que estem vivint, amb un alarmant ascens de l’extrema dreta arreu, així com la crisi ecològica i, especialment, la climàtica.
Les mesures dictades per Brussel·les per sortir de la crisi han estat l’austeritat, la priorització del pagament del deute i l’aprofundiment en processos de privatitzacions de serveis. En contrast, va apostar per la projecció i construcció de grans i costoses infraestructures, moltes vegades innecessàries, en detriment de la despesa social. A més, l’afany de reactivació de les economies de creixement i la base extractiva que les sustenta, tornen a fer repuntar els indicadors mediambientals globals que, de manera limitada, havien millorat en temps de crisi.
Aquesta etapa ha comportat, paradoxalment, un augment de les solucions de mercat i de la financierització, amb més presencia del sector privat en els models d’inversió i serveis tradicionalment públics, com és el cas de les Col·laboracions Públic-Privades. A l’Estat espanyol, hospitals, autopistes, aprovisionaments d’aigua i energia, s’estan externalitzant/privatitzant a través d’aquest model, amb alts riscos per a la democràcia, les finances públiques i els drets bàsics. A tot això cal afegir la ràpida transformació del mercat de treball i de l’economia que s’està produint de la mà del capitalisme de plataforma (e.g. uberització, airbnb, falsos autònoms), generant més desigualtats i noves formes de precarietat.
Davant d’aquest panorama, nombrosos focus d’activitat apunten a l’apertura d’un nou cicle de mobilitzacions i fan preveure que l’any 2020 pot ser clau per la transformació social. Per una banda, el moviment feminista ha aconseguit convocar dos 8M amb una participació extraordinària. Per altra banda, els nous moviments climàtics, i en especial les joves de Fridays for Future, es viralitzen a nivell global reclamant als governs el seu dret a tenir Futur. La lluita contra el patriarcat i la inajornable transició socioecològica apareixen com dos grans reptes que cal afrontar col·lectivament per posar la vida al centre i garantir les condicions per gaudir de vides que mereixin ser viscudes. Precisament, l’ecofeminisme recull aquest doble repte i constitueix una corrent de pensament i d’acció imprescindible per la propera dècada.
Amb tots aquests elements, l’Observatori del Deute en la Globalització us convida al Seminari “(No) tot és mercantilitzable. Ens organitzem per posar la vida al centre” amb les següents qüestions de base:
Quins son alguns dels temes clau que hem de fer visibles com a reptes col·lectius per un nou cicle de mobilitzacions?
Quines estratègies poden facilitar aquest nou cicle i quins grups ja treballen en aquest sentit?
👉 INSCRIPCIONS AQUÍ (formulari a omplir)
