Deu mesures bàsiques per una reforma fiscal justa i verda

És fonamental que els compromisos derivats del pla fiscal estructural enviat el 15 d’octubre de 2024 pel Gobierno a la Comissió Europea garanteixin l’espai fiscal necessari per a una transició ecològica justa i els drets socials (2).

En els darrers anys un grup d’organitzacions socials, de cooperació per al desenvolupament, sindicals i ecologistes hem demanat (1) al Gobierno una reforma fiscal progressiva i verda per sortir del marc de la denominada austeritat 2.0 imposat per les noves normes fiscals europees i avançar cap a un marc de responsabilitat fiscal dels diners públics per una economia més justa i resilient al servei de les persones i del planeta.

L’estat espanyol continua per sota de la mitjana europea en pressió fiscal (36,8% enfront del 41,7%). És a dir, existeix un ampli marge per a tenir una fiscalitat més justa, augmentar la progressivitat dels impostos a la renda, al capital i al patrimoni, i tancar de manera permanent els forats de la fiscalitat corporativa. De la mateixa manera, és fonamental sortir de la cua de la fiscalitat verda -els impostos verds representen només un 1,5% del PIB enfront del 2% de la mitjana de la UE. És moment de treure del calaix el Llibre blanc de la reforma fiscal i avançar en mesures que conciliïn
el “final del món” amb el “final de mes”.

En aquest sentit, hi ha deu mesures urgents per una reforma fiscal amb focus en el benestar col·lectiu:

Fer un pas més enllà en la tributació temporal sobre els beneficis extraordinaris de la banca i les empreses energètiques i definir un impost permanent per gravar els “beneficis caiguts del cel”, motivat principalment per les posicions de poder monopolístic, en sectors estratègics on el poder dels grans oligopolis treu rendes de la ciutadania de manera estructural i compromet el benestar de la majoria.
Reformar l’Impost de Societats, posar fi a la transferència de beneficis corporatius als paradisos fiscals i limitar les múltiples deduccions i bonificacions de què es beneficien les grans empreses.
Acabar amb els privilegis del règim especial de les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària (SOCIMI) i de les societats d’inversió com les de capital variable (SICAV) o d’Inversió Lliure (SIL), que fomenten la financerització de l’habitatge i de les terres agrícoles perjudicant el benestar col·lectiu i representen un privilegi regressiu en favor de grans patrimonis.
Impost a ultrarics, via modificació i reforçament de l’Impost de Solidaritat de Grans Fortunes i en línia amb la proposta “Zucman” que s’està negociant al G20 amb el lideratge del Brasil, el suport del Gobierno de España i el clamor de la ciutadania (3). A l’Estat espanyol hi ha aproximadament 27 milmilionaris i 852 persones amb un patrimoni de més de 30 milions d’euros.
Un impost al luxe per danys ambientals a jets, iots, SUV’s, etc. En termes d’emissions per càpita, una persona de l’1% més ric contamina 17 vegades més que una persona de la meitat de la població amb menys ingressos (4). Un vol en jet privat contamina deu vegades més que l’equivalent a un vol comercial ordinari i qui l’utilitza emet gairebé el mateix que una persona europea de mitjana en un any (5).
En relació amb gravar millor les rendes altes: augment de la progressivitat de l’IRPF i de l’impost del patrimoni, amb focus especial en els trams més elevats de renda, acabant amb el tracte favorable del capital financer respecte a les rendes del treball i suprimint beneficis fiscals de caràcter regressiu. Establiment d’un tipus mínim comú d’impostos de successions i donacions entre les diferents comunitats autònomes.
Impost progressiu a propietaris d’habitatges buits segons el nombre, pujada de l’IVA per a pisos turístics i pròrroga i ampliació de tres anys de la bonificació en l’IRPF per millores de rehabilitació energètica – aïllament i instal·lació de sistemes basat en energies renovables, com autoconsum individual o col·lectiu – en l’habitatge habitual.
Revisar en verd la fiscalitat en el transport que és la font més gran d’emissions d’efectes de gas hivernacle: acabar amb l’amnistia fiscal de querosè que afavoreix a les companyies aèries -4.610 milions d’euros d’exempcions el 2022 – i augmentar la progressivitat de l’impost de matriculació de nous vehicles de combustió. Al mateix temps, prolongar un any més les ajudes al transport públic a les ciutats, mesura que
ha contribuït a reduir les emissions i incrementar-ne l’ús. El 2026 hauria d’estar disponible un abonament únic de transport amb tarifa plana a un preu assequible per a tot el territori (6).
Establir un IVA progressiu de l’electricitat segons nivells de consum per càpita, començant en 0% per a consums inferiors i per a l’autoconsum i pujant de manera progressiva en trams fins al 16%. Reduir l’IVA dels aliments ecològics, saludables i de proximitat.
Elaborar una veritable llista de paradisos fiscals i augmentar les capacitats i recursos per lluitar contra l’evasió fiscal i la planificació fiscal agressiva, especialment dels tècnics del Ministeri d’Hisenda, i augmentar les plantilles de l’Agència Tributària, Hisendes Forals i Agències i Serveis tributaris autonòmics per aconseguir la mitjana ponderada de les administracions tributàries europees. L’evasió fiscal de les elits a l’Estat espanyol és de 140 mil milions d’euros a l’any, suficient per a doblar els recursos de l’acció climàtica.

Un major espai fiscal implica una major responsabilitat i exigència en l’ús de la despesa pública i la seva contribució eficaç al benestar de la ciutadania. Per això és fonamental que els recursos recaptats serveixin efectivament per a reforçar una transició ecològica justa i democràtica i garantir polítiques públiques en drets fonamentals de les persones com l’accés a uns serveis públics de qualitat en sanitat i educació pública, protecció social, habitatge, acollida i inclusió, vida lliure de violències, aigua i energia neta, transport públic i alimentació sana. S’han d’incentivar les inversions públiques que redueixin les desigualtats, que fomentin una cooperació internacional, millorin les condicions laborals (productives i reproductives) i reforcin els drets recollits a la Carta Social Europea.

L’Estat espanyol necessita urgentment una reforma fiscal justa i verda (7) que elimini els privilegis fiscals de les elits i democratitzi l’economia a favor de la ciutadania i les futures generacions. El moment és ara.