De l’11 al 22 de novembre tindrà lloc la 29a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, enguany a Bakú, Azerbaidjan. L’Observatori del Deute en la Globalització en farem seguiment des de Bakú i des de Barcelona.
Aquesta COP està marcada per un context internacional convuls i tens, per l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà i la perpetuació de la guerra d’Ucraïna, així com la guerra civil del Sudan, entre d’altres. Mentre que les greus conseqüències de la DANA al País Valencià han servit de recordatori de la urgència d’actuar davant l’emergència climàtica pels dirigents europeus, la victòria d’un negacionista climàtic com Donald Trump a les eleccions dels EUA plana com una ombra sobre la COP29. Si bé la delegació del país nord-americà que hi participa ho farà sota l’administració de Biden, a partir del gener quan s’oficialitzi el canvi de govern el més probable és que es desfaci qualsevol avenç a què s’hagi arribat. De fet, Trump ja ha anunciat la seva intenció de retirar el país de l’Acord de París i de la CMNUCC, així com d’incrementar l’extracció de combustibles fòssils als EUA.
Què està en joc a la COP29?
Malgrat que sembla que la COP d’enguany serà menys mediàtica que l’anterior, no per això serà menys important. La seva importància rau, essencialment en dos motius: l’actualització de les Contribucions determinades a escala nacional (NDC, per les seves sigles en anglès) i la concreció d’acords sobre el finançament climàtic.
Segons l’Acord de París, abans del febrer de 2025 els països han d’actualitzar les Contribucions determinades en l’àmbit nacional (NDC), és a dir, els plans de cada país per reduir emissions i adaptar-se als efectes de la crisi climàtica. També s’establia a l’Acord de París, el compromís per mantenir una temperatura mitjana mundial molt per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials i limitar l’augment de la temperatura a 1,5 °C. Justament aquests dies s’han fet públics els resultats de Copernicus, que ha avançat que el 2024 serà el primer any en què l’escalfament global superi els 1,5 °C respecte de l’època preindustrial (1850-1900). Concretament, s’estima que el 2024 acabi amb un escalfament per sobre dels 1,55ºC, superant els 1,48 °C del 2023. És essencial, doncs, l’actualització dels plans de cada país (NDC) perquè la seva ambició millori.
Alhora, per possibilitar una major ambició dels plans és clau posar a disposició recursos econòmics perquè aquests es puguin desenvolupar. Precisament també a l’Acord de París s’establia que abans del 2025 els països hauran d’acordar un Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat (o NCQG, per les seves sigles en anglès). Aquest serà, com apuntàvem, un dels temes crucials d’aquesta edició.
Es calcula que els països necessitaran entre 5 i 6,9 bilions de dòlars des d’ara fins a 2030 per poder complir amb els seus compromisos climàtics, és a dir, compromisos d’adaptació i mitigació. Alhora, a l’Informe del Comitè Permanent de Finances s’expressa que les dades s’han recollit dels informes nacionals i que aquests poden ser incomplets per falta d’eines o capacitats disponibles per calcular els costos de les necessitats. Per tant, és probable que les necessitats reals siguin superiors i que aquestes vagin incrementant a mesura que s’agreugin els efectes de la crisi climàtica.