Un equip de l’ODG hem seguit sobre terreny la #FfD4, la Quarta Conferència Internacional de les Nacions Unides sobre finançament al desenvolupament. Recollim algunes idees clau del Compromiso de Sevilla i us compartim els vídeos de la cobertura des de Sevilla.
15.000 persones de 150 països, representants estatals, més de 1.000 entitats de la societat civil i 6.000 delegades del sector privat han participat en la Quarta Conferència de Nacions Unides sobre Finançament per al Desenvolupament (Ffd4 en les seves sigles d’anglès). De totes aquestes participants, només les delegacions oficials de l’ONU tenien veu i vot per aprovar el Document final que havia de sortir d’aquesta trobada, l’anomenat Compromiso de Sevilla. Els temes claus d’aquesta conferència incloïen el deute sobirà, la fiscalitat internacional, el finançament de la cooperació al desenvolupament i la reforma de les institucions financeres internacionals. Així ho resumia Mar Sala, en una col·laboració amb la periodista audiovisual, per a explicar què ha passat aquests dies a Sevilla.
View this post on Instagram
No obstant això, el document ja estava tancat abans que comencés aquesta cita multilateral. Però podria haver estat un resultat distint, ja que després dels focus, el Sud Global decantava la balança cap a una reforma substancial del sistema economicofinancer i de la seva governança. Ho ha impedit el bloqueig dels països del Nord Global, especialment la UE i el Regne Unit. Així ho resumeix Nicola Scherer, investigadora de l’ODG en justícia financera, en un article per a Público:
“Les grans protagonistes —invisibilitzades— han estat les aliances entre Estats del Sud Global, en concret el Grup Africà (54 Estats), el Grup dels Països més empobrits (LDC, 44 Estats) i l’Aliança de Petits Estats Insulars (AOSIS, 39 Estats). Durant les negociacions han donat suport a demandes transformadores: crear un conveni marc de Nacions Unides vinculant sobre Deute Sobirà i un altre per a la cooperació internacional al desenvolupament; democratitzar el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, donant veu i veto als països del Sud Global; la necessitat de controlar els poderosos fons d’inversions privats (com Blackrock, JP Morgan, etc.) i regular les agències de ràting (Moody’s, Standard & Poor’s i Fitch Ràting). Per desgràcia, aquestes demandes han estat finalment rebaixades en el Compromís de Sevilla, o directament excloses, en l’última ronda de negociació que es va dur a terme quinze dies abans de la Conferència a porta tancada”.
View this post on Instagram
La societat civil hem denunciat la falta d’ambició del Compromís de Sevilla amb una manifestació històrica, ja que a excepció de les COP, ha estat la primera vegada que s’autoritza una mobilització política dins del recinte que acull una cimera de l’ONU. Aquesta acció també denunciava la disparitat de tracte que ha rebut el poder corporatiu i financer, ja que mentre la societat civil tenia el seu Fòrum Social dos dies abans del programa oficial i en un hotel allunyat del FIBES, l’ONU va permetre al sector privat organitzar el seu Business Forum els mateixos dies de la Conferència i en el mateix recinte de Nacions Unides. Per a Scherer, això reflecteix a plena llum del dia la complicitat entre multinacionals i agències financeres, i l’espai polític de decisió global.
Como explica Stéfano Prato, portavoz del Mecanismo de la sociedad civil en esta FfD4, “no hay democracia real si la sociedad civil, con todas sus voces, experiencias e historias, no puede participar de manera profunda y significativa en el proceso” del Compromiso de Sevilla. “Nos vemos expulsados exclusivamente a un rol de audiencia, en el que solamente podemos escuchar lo que los Estados miembros están discutiendo. Mientras, tienden la alfombra roja a la participación del sector privado”, señala en el segundo vídeo colaborativo con Sala.
Com explica Stéfano Prato, portaveu del Mecanisme de la societat civil en aquesta FfD4, “no hi ha democràcia real si la societat civil, amb totes les seves veus, experiències i històries, no pot participar de manera profunda i significativa en el procés” del Compromís de Sevilla. “Ens veiem expulsats exclusivament a un rol d’audiència, en el qual solament podem escoltar el que els Estats membres estan discutint. Mentrestant, tendeixen la catifa vermella a la participació del sector privat”, assenyala en el segon vídeo col·laboratiu amb Sala.
Com a contraproposta a mesures més ambicioses, els països creditors del Nord Global ofereixen falses solucions com els bescanvis de deute per naturalesa, és a dir, la cancel·lació puntual d’una part del deute extern dels països empobrits a canvi d’acció climàtica (la protecció d’un bosc, una reserva marina…). Aquests bescanvis de deute han resultat ineficients per a resoldre la crisi de deute, i han estat criticats per ser poc transparents, perpetuant dinàmiques de poder dels països creditors sobre els països endeutats. D’altra banda, també denunciem la falta de concreció en la implementació del Compromís de Sevilla, ja que no hi ha sobre la taula un full de ruta clar, amb dates i eines de fiscalització que marquin els pròxims passos a seguir per als Estats participants en la FfD4. Us resumim les conclusions en aquest vídeo amb Mar Sala:
View this post on Instagram
El Fòrum Feminista i el Fòrum Social
Una de les qüestions clau en aquesta conferència de l’ONU ha estat el vincle entre deute i emergència climàtica. S’ha vist especialment en el marc del Fòrum Feminista i del Fòrum Social, organitzats fora del programa oficial de la FfD4, amb la participació de centenars d’entitats de tot arreu del món.
“El deute i l’emergència climàtica estan molt relacionades. Formen part d’un cercle viciós”, exposa Carola Mejía, de Latindadd. “Els països altament endeutats estan destinant més del seu pressupost a pagar els seus deutes, que a educació, sanitat, i a l’agenda climàtica. Tenen menys diners públics per a respondre davant emergències”, com els fenòmens climàtics extrems, que van en augment. “Quan passa un esdeveniment així, han de recórrer a més deute”, denuncia Mejía.
View this post on Instagram
Bonus track: Com és el backstage d’una conferència de l’ONU?
Como últim contingut, us compartim un Vlog sobre aquests dies de FfD4, captant l’ambient dins del recinte i preguntant quins impactes tenen esdeveniments d’aquestes dimensions per a la població local.
View this post on Instagram
__________________________________________________________________________________________
Aquest projecte està cofinançat per la Unió Europea. Els seus continguts són només responsabilitat de l’ODG i no reflecteix necessàriament les opinions de la Unió Europea.
