Analitzem l’auge per les terres rares, un recurs natural i estratègic essencial per a la transició verda i digital que està redefinint la geopolítica mundial.
Clàudia Custodio, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globlalització (ODG), explica que “una de les raons fonamentals per la qual s’ha desencadenat aquesta febre per les terres rares, que és la seva aplicació per a la fabricació de tecnologies d’ús militar com drons, radars, aviació o bombes i míssils intel·ligents”. Malgrat aquest nom, la realitat és que les terres rares no són ni terres ni rares. Es diuen terres perquè així s’anomenava antigament als òxids, mentre que el terme rares no fa referència al fet que siguin poc abundants, sinó a què “no es troben en una forma metàl·lica pura ni en jaciments fàcilment explotables, i molt sovint es presenten en baixes concentracions i de manera molt dispersa”, apunta la Patricia Córdoba, qui deixa clar que aquests recursos, “malgrat tot el que s’ha dit, no són il·limitats i la seva disponibilitat depèn de molts factors, com l’accessibilitat geològica i tecnològica”.
En aquesta cursa global per les terres rares i altres minerals crítics, hi ha un actor que interpreta tots els papers de l’auca: la Xina. El gegant asiàtic domina bona part de la cadena de subministrament d’aquests minerals: controla prop del 70% de la seva extracció i al voltant del 90% del seu processament es duu a terme al seu territori. “La clara posició de domini de la Xina sobre uns recursos tan crítics no es pot revertir d’un dia per l’altre, i està generant una situació de dependència que provoca fortes tensions geopolítiques”, sosté la Clàudia Custodio.