Com ha funcionat històricament el sector automobilístic? L’any 1907, els Estats Units, país pioner en la fabricació de cotxes encapçalada per l’empresari Henry Ford, va produir una quantitat rècord de cotxes: 45.000. Només vint anys després, se’n produïen 4 milions l’any. El creixement va ser exponencial. Això implicava més feina per tothom, més salaris, més ingressos i més consum. El moment en què es va decidir vendre els cotxes a un preu al qual les mateixes treballadores de les empreses el poguessin comprar, l’ús del cotxe es va popularitzar encara més, parlant sempre en termes de Nord Global. El cotxe ja era un bé de consum de les classes mitjanes i es produïa en massa.
Des d’aleshores, la fabricació de cotxes ha seguit creixent sense límits. La fabricació mundial de vehicles, sumant automòbils i vehicles comercials, va assolir el 2022 els 85 milions d’unitats, augmentant un 6% respecte a l’any anterior i acostant-se als nivells prepandèmia. El pic de fabricació de cotxes encara no ha arribat, però no tardarà a arribar.
Llevat que en cosa d’una dècada les forces polítiques i els lobbies negacionistes prenguin el control de les institucions europees i desmantellin les poques mesures per fer front a l’emergència climàtica ja aprovades, en principi, l’any 2035 entrarà en vigor la prohibició total de cotxes i camions de combustió interna. Aquesta mesura, aprovada l’octubre del 2022 pel Parlament Europeu i el Consell Europeu en el marc dels objectius per assolir la neutralitat climàtica l’any 2050, planteja que tots els cotxes i furgonetes nous que es venguin a la UE a partir del 2035 hauran de produir 0 emissions de CO₂. I això s’aconseguirà, en teoria, amb un actor fonamental d’aquesta transició ecosocial en la mobilitat: el cotxe elèctric.
Als països europeus s’està promovent i impulsant amb força la substitució del vehicle de combustió pel cotxe elèctric com un dels elements centrals de l’anomenada transició verda. Però, tal com explica Clàudia Custodio, investigadora en justícia climàtica de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), “no es tracta d’una transició cap a un vehicle que sigui completament net, perquè per fabricar tots aquests vehicles elèctrics es necessiten un seguit de minerals molt concrets i estratègics i energia per produir-los”.