COP29

Nació Digital | Impacte: “Trump, Milei i Aliyev, el moment més incert de la COP més difícil”


“Els països del Nord han evitat concretar qualsevol xifra i en els seus discursos donen molta importància a mobilitzar recursos privats”, lamenta la investigadora Bruna Cañada des de Bakú.

“Em preocupen l’estat de les negociacions de la COP29”. Les paraules d’António Guterres aquest diumenge són habituals a l’equador de les cimeres de canvi climàtic. Després d’una setmana sense avenços i amb l’amenaça d’un fracàs, els estats acostumen a aconseguir un acord de mínims. Serà així aquesta vegada? És possible. “Ara mateix pot passar de tot”, apunta Leo Bejarano, director de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Ara bé, hi ha elements més enllà de les negociacions que han fet augmentar el pessimisme a Bakú: la victòria de Trump als EUA, la retirada d’Argentina de la COP o el paper del president amfitrió, que va qualificar el petroli i el gas de “regal de Déu”.

La victòria de Trump va arribar menys d’una setmana abans de l’inici de la COP29. Ja en aquell moment, bona part dels analistes van apuntar que més enllà dels efectes directes que provoqués -es calcula que les polítiques de la nova administració suposaran 4.000 milions de tones de CO2 addicionals fins al 2030-, tindria un important efecte indirecte sobre l’acció d’altres països, especialment en la possible configuració d’un bloc negacionista.

Tot obert en la carpeta clau del finançament climàtic

Ja fa setmanes que la COP29 es va batejar com la del finançament, ja que a Bakú s’ha d’acordar la quantitat i les normes que regulin les transferències entre els països del Nord i del Sud global per ajudar a reduir emissions i a adaptar-se al canvi climàtic.

“Ara mateix pot passar de tot: hi ha temps per a l’acord, però també que no s’aconsegueixi”, apunta Leo Bejarano des de Bakú. “La sensació és que no s’avança en cap camp”, admet Bruna Cañada, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització. Ara bé, en una presidència que ha apostat tant perquè la cimera se centri en aquesta qüestió, la possibilitat que no s’assolís una entesa esdevindria un dels majors fracassos de la història de les COP. “Sabem que els vents bufen en contra, però ara és el moment de centrar-se en solucions i sé que ho podem aconseguir”, ha afirmat aquest dilluns Simon Steill, director general del Conveni de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic.

LLEGIU L’ARTICLE AQUÍ

Contingut relacionat

Crític | Tot el món vol gas: s’acosta la crisi de les calefaccions

MartaPerez

Ràdio 4 | Vida Verda – Protegir la costa, impulsar les dunes i caminar cap a la Transformació ecosocial

anna.celma

Projecte Castor, la ciutadania paga de nou?

emma