Abordem amb dos experts la distància entre la consciència ciutadana sobre la gravetat de la crisi climàtica i els resultats electorals, l’impacte que pot tenir un episodi tan devastador com el succeït al País Valencià i mesures polítiques que s’haurien de prendre ja per adaptar-se al nou context.
Quan succeeixen fenòmens meteorològics tan extrems com la DANA que la setmana passada va colpejar especialment el País Valencià, el canvi climàtic i la necessitat d’afrontar-lo reapareixen al primer pla de l’agenda política i mediàtica. Ara bé, habitualment aquest efecte s’esvaeix al cap d’unes setmanes o, a tot estirar, pocs mesos, sense que necessàriament les respostes polítiques a mitjà i llarg termini vagin alineades amb l’adaptació a l’emergència climàtica. El dubte és si això es repetirà després d’un temporal que ha provocat centenars de morts o si aquest cop viurem un punt d’inflexió.
D’entrada, convé subratllar que malgrat els discursos negacionistes propagats en bona part per l’extrema dreta existeix un notable consens ciutadà sobre la gravetat i la importància del canvi climàtic. Així, per exemple, l’enquesta Òmnibus de la Generalitat, publicada la setmana passada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), mostra com els catalans consideren que el canvi climàtic és el “principal problema del món d’aquí a 10 anys”. En concret, acumula un 28% de respostes, clarament per davant del 19% de la segona opció, que és la pobresa, les desigualtats i els problemes socials. I el volum és clarament superior entre els votants de la CUP, Comuns, ERC i, fins i tot, Junts.
Paral·lelament, segons el Baròmetre Climàtic de Catalunya. 2023, també realitzat pel CEO, el 86% dels catalans estan convençuts que el clima del planeta està canviant per la crisi climàtica, mentre que el 69% opina que les conseqüències del canvi climàtic “seran molt greus”, un 17% va més enllà i pensa que “farà desaparèixer la humanitat” i només un 2% creu que “no passarà res”. Ara bé, malgrat la contundència d’aquestes dades, les eleccions al Parlament del 12 de maig van suposar un fort retrocés de les formacions amb mesures més clares per afrontar el canvi climàtic, com ERC, Comuns i la CUP i, en canvi, una millora de PSC, Junts i PP, partits que no qüestionen l’actual model socioeconòmic.
La distància entre la preocupació pel clima i el vot
A l’hora d’explicar aquest fet, l’investigador en energia i clima de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Alfons Pérez apunta que “una cosa és reconèixer que hi ha un problema global i una altra cosa és anar a les mesures concretes”. I en aquest sentit afegeix que tenim “una societat del benestar que està molt basada en un model socioeconòmic que provoca” el canvi climàtic, el que en part explica la tria del vot.