Entrevista a Rabarison Ny Ranto i Rabeony Nirintsoa Nomena Clarck, activistes de Madagascar. Per Marta Pérez Fargas, coordinadora política i comunicadora de l’ODG
Des de finals de setembre a mitjans d’octubre milers de joves de Madagascar van sortir al carrer de forma determinada per exigir condicions de vida dignes i la dimissió del govern d’Andry Nirina Rajoelina, que titllaven de corrupte. Segons les Nacions Unides 22 persones van morir durant les protestes a causa de la forta repressió policial i moltes més van resultar ferides. En una de les darreres mobilitzacions, dissabte 11 d’octubre, una part de l’exèrcit del país es va negar a reprimir les protestes i es va unir als manifestants. L’aleshores president va exiliar-se del país i els militars van nomenar una junta militar per governar el país en el que anomenen període de transició. Parlem amb Rabarison Ny Ranto i Rabeony Nirintsoa Nomena Clarck, activistes de l’organització juvenil Réseau des Jeunes pour le Développement Durable (Xarxa de Joves per al desenvolupament sostenible).
Quina és la situació que ha viscut Madagascar i que ha desembocat en la dimissió del govern?
Madagascar es troba en crisi. Aquesta crisi va començar amb el descontentament popular a causa de talls massius d’electricitat i escassetat d’aigua potable de tal proporció que la vida quotidiana de la població es va veure greument afectada. Des del 25 de setembre, joves de la generació Z (Gen-Z) es van manifestar pels carrers de la capital per reclamar enèrgicament els seus drets. En particular, el dret a l’aigua i a l’electricitat. Aquestes manifestacions van tenir lloc a diferents regions de Madagascar. L’estat malgaix va fer ús d’una violència extrema. La gran majoria dels sindicats, professionals mèdics, acadèmics, i altres treballadors, van sortir als carrers per exigir justícia i denunciar la mala governança democràtica que assola el país des del cop d’estat del 2009. A l’octubre la situació es va tornar extremadament tensa entre els manifestants i les forces de l’ordre, que van castigar severament les concentracions amb un ús excessiu de la força. Malauradament, algunes persones van perdre la vida, inclosos nadons asfixiats pels gasos lacrimògens.
“Les nostres demandes són simples i legítimes, és a dir, només demanem el respecte pels nostres drets fonamentals”
Com van començar les manifestacions?
Les protestes van ser iniciades per la generació Z de Madagascar amb el famós manga One Piece com a símbol. Tot va començar amb una manifestació i una marxa pacífica de joves cap a la plaça d’Ambohijatovo, a Antananarivo, que rep el sobrenom de plaça de la democràcia pel seu paper simbòlic en la vida política malgaixa. Quan s’hi va arribar, la policia ja hi era desplegada. I, poc després que els manifestants es reunissin i cantéssim el nostre himne nacional, van esclatar els primers trets de gas lacrimogen. A això van seguir persecucions, detencions i molta violència.
Quines són les demandes i els objectius que es volien aconseguir?
Exigíem la fi immediata dels talls d’aigua i electricitat, que afecten la vida quotidiana de milions de malgaixos, la fi de la corrupció que assola les institucions i impedeix qualsevol desenvolupament just, l’establiment d’un sistema educatiu digne i accessible per a tothom, i sobretot, un canvi radical en el sistema polític: no només ajustaments superficials, sinó una revisió profunda del funcionament del poder basada en la transparència, la responsabilitat i la justícia institucional. I per descomptat, exigíem la dimissió de l’actual president, Andry Rajoelina. El nostre objectiu era i és revifar el poder del poble, un poder que els líders han subestimat i explotat durant molt de temps en benefici propi. Volem retornar a la població la posició i la veu que li corresponen legítimament en la gestió del país. Les nostres demandes són simples i legítimes, és a dir, només demanem el respecte pels nostres drets fonamentals. Però davant d’aquestes demandes bàsiques, l’única resposta que hem rebut és violència, pallisses, bombes i fins i tot munició real.
Per què és el jovent qui vau encapçalar les manifestacions?
Nosaltres som les principals víctimes d’aquesta governança democràtica, que nosaltres qualificaríem de mediocre, però sobretot, perquè representem el futur del país. Estem farts de la injustícia, la corrupció i la impunitat generalitzades, l’apropiació de terres, l’explotació abusiva i il·lícita i l’expulsió dels nostres conciutadans. Per tant, apel·lem a la llibertat de poder dir no, perquè ja no podem suportar viure a Madagascar sota aquest règim imperialista i neocolonialista, i no volem aquesta vida mediocre. És també una qüestió generacional, perquè hem nascut en un món connectat i informat, on les comparacions són possibles. I veiem com altres països avancen mentre el nostre es queda atrapat per la mateixa lògica de poder. Això, òbviament, crea frustració però també una determinació de no seguir sent espectadors. Així que sí, són els joves els que lideren les manifestacions perquè volem demostrar que un altre camí és possible, i que un canvi profund pot néixer d’un jovent conscient, valent i unit.
“L’interès de l’exèrcit en la protesta rau en la seva voluntat de prendre les regnes, d’afirmar-se en la seva força i influència”
En el desenvolupament de les protestes, finalment aquells que us reprimien, es van posar de la vostra part. Com s’explica?
Cal deixar clar que l’interès de l’exèrcit rau en la seva voluntat de prendre les regnes, d’afirmar-se en la seva força i influència. Durant el cop d’estat de 2009, va ser també gràcies a l’exèrcit que el règim de Marc Ravalomanana va arribar a la seva fi. Així mateix, hi havia una divergència de punts de vista dins les forces de l’ordre. D’una banda, hi ha les forces de gendarmeria mobilitzades que estaven pagades pel règim, i si es pot dir així, consentides per aquest durant els esdeveniments recents i fins i tot des de la transició de 2009. I de l’altra banda hi ha les altres forces que es mantenen sense suport específic. Així que ja hi havia una tensió entre les forces per falta de governança democràtica. Finalment, les forces armades no van suportar que el govern les manipulés a la seva manera, com titelles, així que es van revoltar. I és aquesta tensió, però també la voluntat de trencar aquesta governança injusta, la que va empènyer l’exèrcit a derrocar el règim d’Andry Rajoelina.