ODG
cpp privatización

Les col·laboracions público-privades (CPPs) com a eines de privatització


L’informe “Les col·laboracions publicoprivades (CPPs) com a eines de privatització” és una publicació en tres parts que fa una radiografia del marc legal d’aquest tipus de contractes a l’Estat espanyol, estudiant en profunditat el cas de les infraestructures, la sanitat i l’educació. Ens situa en el marc global, explicant les causes estructurals d’aquesta gran empenta de privatitzacions encobertes dels nostres serveis i béns públics. Disponibles per a descàrrega:

Articles:

Després de les advertències de la UE sobre les deficiències de l’Estat en la supervisió i regulació d’aquest tipus de contractes, primer el govern del PP va crear l’Oficina Nacional d’Avaluació (ONE) -que no va produir cap resultat-, i després el govern del PSOE, des de juny de 2018, l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública (OIReScon), que té com a missió vetllar per la correcta aplicació de la legislació i, en particular, promoure la concurrència i combatre les il·legalitats i corrupteles en la contractació pública. Es regeixen per la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) i no hi ha un reglament específic que les reguli. A data d’avui, no consten publicacions sobre si el mandat de l’òrgan regulador OIReScon s’està complint, mentre sobren els exemples de projectes CPPs nocius.

Les CPPs (definició ODG) van néixer el 1992 al Regne Unit com un estratagema comptable per esquivar les restriccions del govern sobre l’endeutament públic, el que segueix sent la principal atracció per governs i institucions internacionals. El seu ús s’ha disparat amb la imposició d’austeritat i la política de privatitzacions com una forma d’equilibrar els pressupostos mitjançant l’ocultació de l’endeutament; privatitzacions encobertes.

Són fórmules perquè el sector privat construeixi i gestioni béns o serveis tradicionalment públics com hospitals, escoles, carreteres, vies fèrries, aigua, sanejament o energia. Sostingudes amb garanties públiques, traslladen el risc al sector públic. Les seves pràctiques comptables permeten als governs mantenir el projecte fora dels seus comptes (no són transparents ni auditables), ja que és el sector privat -i no el govern- el titular del préstec que finança el projecte.

Els resultats són aclaparadorament negatius i pocs han aconseguit resultats positius per a l’interès públic, exposant-nos a GRANs riscOs

  • SOBRECOSTOS: acostumen a ser el mètode més car de finançament, d’alt risc i gestionats sovint de manera poc eficaç.
  • DEUTE: hi ha una manca total d’informació sobre els avals públics en projectes CPP, no podent calcular quan deute públic es podria crear si el sector públic, i/o la ciutadania, ha de rescatar una inversió privada; un deute que podria qualificar-se com il·legítim.
  • AMENAÇA A LA DEMOCRÀCIA, FALTA DE TRANSPARÈNCIA I CORRUPCIÓ: moltes vegades soscaven el dret i l’obligació de l’Estat de regular conforme a l’interès públic, pateixen de falta de transparència (amb una baixa taxa de publicació de contractes, informació fiscal deficient i processos de presa de decisions opacs i deficients) i tenen un escrutini públic limitat, que condueix en molts casos a un augment d’oportunitats per al comportament corrupte. Tampoc garanteixen la lliure concurrència (contractes tancats sense publicació prèvia).
  • IMPACTES SOCIALS, AMBIENTALS I DE GÈNERE: poden resultar en abusos als drets humans, socials, ambientals i de gènere, ja que el que importa a l’inversor privat és la rendibilitat econòmica, amb una tendència a finançar megaprojectes amb impactes climàtics devastadors, destruint territoris i ecosistemes, i desplaçant comunitats senceres, especialment al Sud Global.

La proliferació generalitzada de les CPPs sense evidència del seu èxit en termes econòmics, socials i mediambientals és inadequada. Es necessita una estricta regulació, supervisió, control democràtic i transparència mentre es transita cap a un model 100% públic i / o públic-comunitari.

– No ocultant els seus costos reals i reconeixent els seus riscos.
– Millorant la transparència i governança, amb processos de participació ciutadana i democràtica, i rendició de comptes dels resultats.
– Curtcircuitant la corrupció i connivència polític-corporativa (facilitats i regals).
– Fent una avaluació multi-criteri dels projectes, no només econòmic, amb els beneficis socials a l’avantguarda.
– Millorant el funcionament del sector públic, les seves inversions en infraestructures són molt més altes que les privades (la ràtio és de 90% a 10%), i frenant la privatització encoberta.

La salut, L’educació, EL transport i LES infraestructures, entre d’altres, són serveis i béns comuns per a tota la població. Han d’estar blindats EN la Constitució com a drets fonamentals i protegits davant D’interessos privats.

cpp privatizacion

Descarrega la infografia en pdf.

Referències:
– El Projecte Castor és un exemple paradigmàtic de CPP; va provocar més de mil sismes i va tancar sense haver entrat en funcionament ni un sol dia. Fins a la data, el Castor ha costat a l’erari públic uns 3.280 milions €, que al principi es van carregar a la butxaca de les persones consumidores de gas, ara és un conflicte multidimensional pendent de resolucions i disputat des de la ciutadania organitzada a través del Cas Castor.
CPP Manifesto: signat per 152 organitzacions de 45 països en contra del model CPP.
– Consell d’Europa en el seu informe Associacions público-privades en la UE: Deficiències generalitzades i beneficis limitats.

Related posts

Historia Repetida: cómo fracasan las Colaboraciones o Concesiones Público-Privadas

uzero

La falsa solució turística: concentració de beneficis i deute social

emma

Política energètica i hidrocarburs no convencionals al Marroc

emma