Nissan

Públic | La negociació per a la reindustrialització de Nissan posa de manifest els ‘abusos’ de les multinacionals amb els ajuts públics


Les estratègies negociadores de les companyies que opten a la planta de la Zona Franca de Barcelona mostren la minsa capacitat dels governs per condicionar les decisions empresarials. Entitats com l’Observatori del Deute en la Globalització demanen contractes transparents i inversions respectuoses amb el clima i els drets socials

El tancament el passat dijous d’una de les línies de producció, unida a la que tindrà lloc el pròxim dia 15 de desembre, posa el trist punt final a la presència de la multinacional japonesa Nissan a Barcelona. Quan encara no s’ha aclarit el futur dels treballadors, pendents de l’assignació d’un nou projecte industrial, la decisió reobre el debat sobre el paper de les administracions a l’hora de concedir ajuts públics a les grans empreses i la responsabilitat d’aquestes en el moment d’anunciar l’abandó del centre de producció. En el cas de Nissan, que a finals d’any deixa Catalunya, en 15 anys ha rebut 25 milions d’euros en subvencions, segons les dades aportades per la Generalitat.

Lluny de desaparèixer, la problemàtica s’ha reproduït amb les negociacions pel futur de la planta on ara s’ubica la firma nipona. La companyia xinesa Great Wall Motors (GWM) demana més inversió pública, sense acabar de determinar si mantindria els llocs de feina, per garantir que es quedarà amb els actius de Nissan. El maig de 2020, pocs dies després de l’anunci de Nissan que abandonava el seu negoci a Catalunya, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès [en aquell moment vicepresident i conseller d’Economia] va al·ludir a la necessitat d’abandonar el concepte subvenció i apostar per l’entrada del Govern al capital de les multinacionals amb l’objectiu d’augmentar la capacitat d’incidència sobre les decisions sobre la producció. “Ja que fem aportacions públiques, hem de mirar que siguin més vinculants”, va afegir.

Aquestes reflexions d’Aragonès, que de moment s’han quedat en una declaració d’intencions, serien perfectament aplicables i vigents en el context actual, marcat pel període de negociacions per impulsar la reindustrialització en els terrenys que ara ocupa Nissan. A la darrera reunió de la taula de reindustrialització, la firma xinesa GWM va qüestionar la capacitat productiva de les instal·lacions i l’estat dels actius, ja que es planteja produir un 50% més del que va anunciar inicialment (150.000 vehicles). A conseqüència d’això, va demanar “un augment de la inversió per actualitzar la planta i més incentius de les administracions”.

Nova oferta: Més ajuts i menys salaris

El Ministeri d’Indústria i la Conselleria d’Empresa de la Generalitat van enviar la darrera oferta a GWM el passat 1 de desembre, marcant-se com a data límit per rebre una resposta el dia 17. L’última proposta incloïa més ajudes públiques, amb una rebaixa del preu de la fàbrica i els seus actius, i una possible rebaixa de les condicions salarials de la plantilla, amb un acord amb el comitè d’empresa per asseure’s a renegociar l’acord laboral amb Nissan. Fins i tot, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), propietària dels terrenys, va acceptar baixar el lloguer de les instal·lacions, mentre que les administracions van accedir a pujar els 100 milions d’incentius a GWM. Igualment, la direcció de Nissan va acceptar rebaixar l’import del traspàs de les fàbriques.

En aquest context d’actuació, han aparegut les crítiques d’entitats socials com l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), qui qüestiona les polítiques que atorguen diners públics a projectes que no haurien de ser prioritaris per l’emergència climàtica i la crisi social. La investigadora de l’ODG, Blanca Bayas, rebutja les ajudes públiques a determinades multinacionals perquè “no suposen una bona mesura per potenciar l’economia del territori”.

Bayas alerta que el dilema, analitzat des del punt de vista de l’arribada o no de la firma xinesa GWM, no “és si ens quedarem sense llocs de treball, sinó la necessitat d’invertir en sector com el de les cures, la transició energètica, la salut, l’educació. Hem de fomentar l’economia productiva i reproductiva, apostant per la dimensió publico-comunitària, deixant de banda les col·laboracions publicoprivades”.

Autor: David Rodriguez
Publicat: 13 de desembre de 2021
Imagen: Aina Martí (ACN)
Enllaç: https://www.publico.es/public/negociacio-per-reindustrialitzacio-nissan-posa-manifest-els-abusos-les-multinacionals-amb-els-ajuts-publics.html?utm_medium=Public&utm_source=Twitter#Echobox=1639337183

Contingut relacionat

Entrevista Alfons Pérez / La Marea / “El Pacto Verde Europeo es una huida hacia adelante que pinta de verde el capitalismo más convencional”

emma

L’ONU aprova una resolució històrica per lluitar contra les violacions de drets humans perpetrades per multinacionals

Maadix

Públic / “Sempre es diu que el turisme genera molts llocs de treball, però mai del tipus de condicions laborals que tenen”

emma