ODG

Next Generation EU: uns fons bilionaris històrics amb llums i ombres


Riscos i propostes davant el Next Generation EU

Ens trobem en un moment clau: avui es decideix la legalitat a aplicar en la gestió i execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ‘España Puede’, i en els mesos vinents es repartiran aquests fons milionaris, coneguts amb el nom Next Generation EU.

Fins a 140.000 milions d’euros poden arribar a l’Estat espanyol per a una transformació cap a una economia ‘verda i digital’. Aquesta pluja de diners, però, ens pot empènyer cap al camí equivocat.

Avaluem els riscos d’aquest mecanisme i les propostes necessàries per a una recuperació justa i sostenible.

El juliol de 2020, la Comissió Europea (CE) va anunciar el paquet d’estímul econòmic més gran de la història de la Unió Europea. Per reforçar el pressupost plurianual 2021-2027, que estarà dotat amb 1,074 bilions d’euros, la CE va decidir crear un fons per a la recuperació econòmica: el Next Generation EU (NGEU), que mobilitzarà 750.000 milions d’euros en els tres anys vinents (2021-2023). D’aquests fons, 390.000 milions d’euros es transferiran com a subvencions als estats membres, és a dir a fons perdut, i 360.000 milions d’euros es destinaran a préstecs. En total, aquestes dues eines de finançament europeu representen uns 1,8 bilions d’euros en ajudes per a la recuperació de l’economia europea.

L’objectiu del fons Next Generation EU és la transformació de les economies dels Estats membres -que arrossegaven una situació de respiració assistida des de la darrera crisi de 2008-, i la recuperació econòmica després dels impactes generats per la pandèmia de la COVID-19. La Comissió Europea aprofita el moment per finançar una transformació i modernització de les indústries i economies, com ja estava prevista en el Pacte Verd Europeu, indicant que aquesta transformació serà en clau ‘verda i digital’: el 37% dels fons hauran d’anar a la transició verda i el 20% a la digitalització.

Entre els diferents instruments del Next Generation EU, el Mecanisme per la Recuperació i Resiliència (MRR) és el més important amb diferència perquè està dotat amb el 90% del pressupost total.  L’Estat espanyol i Itàlia son els països que més fons rebran, fins al 40% del total, i la major part d’aquests fons, el 70%, s’hauran d’executar entre 2021 i 2022.

El Govern de Pedro Sánchez presentarà en les setmanes vinents el pla definitiu del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència “España Puede” perquè sigui aprovat per la Comissió Europea i per rebre els primers fons de finançament a finals de l’any 2021.

Riscos dels fons europeus Next Generation EU

  1. Sobreendeutament

Per finançar el seu paquet d’estímul econòmic, la UE emetrà bons, és a dir deute mutualitzat, on els riscos seran compartits entre els estats membres. En els propers 5 a 30 anys, la Unió Europea haurà de retornar els diners als mercats financers i, per tant, haurà d’haver recaptat aquests diners dels estats, molt probablement aplicant mesures d’austeritat.

En aquest sentit, els fons europeus, les subvencions, no són gratuïtes, venen amb condicions. Quan es reactivi el Pacte d’Estabilitat i Creixement i els sostres de dèficit, és molt probable que ens esperi una nova onada de reformes estructurals i retallades en despeses públiques. De fet, el debat públic actual sobre la reforma del sistema de pensions, va molt en la línia de les polítiques de privatitzacions i d’austeritat que ja hem viscut i patit després de l’última crisi financera de 2008.

  1. Repartiment dels diners – que les grans empreses es quedin amb els fons

Fins ara les propostes sobre la taula es caracteritzen per ser grans projectes, grans empreses i grans inversions. Són projectes d’infraestructures i reformes de gran dimensió, on empreses com Endesa o Repsol s’emportaran milers de milions de diners públics.

Veiem amb preocupació que la tendència d’atorgar amb urgència, facilitar i flexibilitzar l’ús i l’accés de grans empreses als fons Next Generation EU es materialitza també en el Reial Decret Llei 36/2020, que avui, dijous 28 de gener de 2021, està previst que es convalidi al Congrés dels Diputats.

Els fons europeus haurien d’anar cap al sector públic, les petites i mitjanes empreses (les PIMEs), les treballadores autònomes i l’economia social i solidària. Són les que més han patit la crisi, i a la vegada són els actors principals del nostre teixit econòmic i els que més llocs de treball creen. Són, a més, els que tenen més potencial de transformar la nostra economia actual cap a una economia més verda, justa, inclusiva i, especialment, més resilient.

  1. No apunten a les lliçons de la pandèmia i poden ser un rentat de cara verd (Greenwashing)

La majoria de les propostes per grans projectes que ara estan sobre la taula, tindran impactes ambientals i climàtics, però també impactes greus sobre els territoris i les poblacions locals. Aquests projectes poden entrar en els plans de recuperació gràcies a un rentat de cara verd descarat. Els que guanyen són les grans empreses contaminants, com poden ser Naturgy, Iberdrola, Endesa i Repsol.

Sens dubte, els criteris d’elegibilitat, les llistes d’exclusió, les condicionalitats, la taxonomia, el principi de “no causar dany significatiu” i qualsevol element que determini què és verd o què és climàtic i què no ho és, serà clau per a afrontar l’emergència climàtica.

La pandèmia ha posat encara més de rellevància la importància de la inversió en salut i dels treballs de cures, l’activitat socialment necessària i la que no ho és. La dedicació dels fons de recuperació hauria d’estar centrada a proveir d’aquests recursos, en lloc de les actuals prioritats mencionades.

PROPOSTES concretes i viables a curt, mitjà i llarg termini per a una recuperació econòmica  en claus de transformació eco-social

1. Transparència i l’accés a la informació són una prioritat en democràcia. Tots els processos d’atorgament, gestió i justificació dels fons públics del NGEU han de ser públics, anteposant l’interès públic als criteris comercials. Així mateix, s’han de garantir, i no relaxar, els seus mecanismes de supervisió de la gestió i ús, com proposem des de la plataforma Open Generation EU.

  1. Buscar finançament alternatiu a l’endeutament

El Govern central hauria de considerar la possibilitat de finançar la recuperació a través d’altres mecanismes, no només a través dels mecanismes del NGEU. Es poden aconseguir fons alternatius a través d’una fiscalitat justa i impostos especials com la taxa Covid o la taxa Google, impostos a les grans fortunes, sobre beneficis extraordinaris que algunes empreses han obtingut durant la pandèmia, etc.

  1. Suport públic per a projectes i empreses socials

El NGEU hauria de suposar, en primer lloc, un suport públic perquè projectes i empreses públiques i de l’àmbit social puguin accedir als fons de recuperació per aconseguir el salt d’escala que permeti realment crear feines de qualitat i avançar en nous models econòmics i socials. En aquest sentit s’haurien de prioritzar les ajudes al sector públic, a les persones autònomes, PIMEs, l’Economia Social i Solidària, i a aquelles empreses amb una activitat que contribueixi a una transició ecològica justa.

  1. Alinear el NGEU amb objectius climàtics, ecològics i de justícia social

El NGEU ha de respondre a una planificació estratègica amb un horitzó clar de transició verda i justa i evitar que es financin la transició de grans empreses, com les energètiques i evitar el rentat verd. Per això es necessiten criteris que han d’incloure fites i indicadors que mostrin contribucions mesurables als objectius nacionals i de la UE en matèria d’eficiència energètica i climàtica.

  1. 5. Promoure la desprivatització i desmercantilització de serveis bàsics

El NGEU hauria de promoure la desprivatització i desmercantilització de serveis bàsics i sectors estratègics per recuperar la gestió, les decisions i el control públic i social sobre elements bàsics com l’educació, la salut, l’habitatge, l’energia, les telecomunicacions, l’aigua, el transport públic i els serveis socials. El NGEU hauria d’enfortir els models públics o públics-comunitaris i  evitar les col·laboracions publico-privades, que sovint serveixen els interessos privats i no a l’interès públic, facilitant els casos de corrupció, sobrecostos, o socialització de pèrdues en diversos sectors. Considerem aquest punt clau per construir un sistema de protecció i una economia més resilient per al futur.

Guia NextGenerationEU: més ombres que llums

Anàlisi dels fons europeus de recuperació i resiliència: oportunitats, deficiències i propostes. L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l'Observatorio…

Contingut relacionat

Documental “El temps que resta”

emma

No hi ha justícia climàtica sense justícia financera

MartaPerez

#Somnambulism: Zombis del Deute

emma