Arxiu de Articles de premsa - ODG https://odg.cat/odgpremsa/ Observatori del Deute en la Globalització Tue, 10 Feb 2026 12:32:59 +0000 ca hourly 1 https://odg.cat/wp-content/uploads/2021/01/cropped-logO-32x32.png Arxiu de Articles de premsa - ODG https://odg.cat/odgpremsa/ 32 32 Directa | Ostatges del mercat financer global https://odg.cat/odgpremsa/directa-ostatges-del-mercat-financer-global/ Tue, 03 Feb 2026 12:16:08 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=21042 “L’austeritat és una decisió política”, assegura Nicola Scherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). “Per pagar el deute podem recaptar més diners a través d’impostos, per exemple, sense abaixar despeses públiques, i inclús podríem imaginar no pagar un deute i alliberar així recursos”. Actualment, som ostatges del mercat financer global. Això succeeix en el marc d’un model econòmic que, segons les expertes entrevistades en aquest reportatge, perpetua una lògica colonial entre països enriquits o desenvolupats i països empobrits o en vies de desenvolupament però també entre centre i perifèria dins de cada país, amb un clar impacte diferenciat en les poblacions racialitzades, les dones i les classes socials amb menys recursos. Per Fresnillo, la financerització és la característica estrella del model econòmic i polític vigent. “Si fins ara tot era susceptible de ser mercantilitzat (és a dir, venut o comprat), també l’educació o la salut, ara hem d’entendre que tot és susceptible de ser convertit en una inversió, en un actiu”, explica aquesta experta en finances al desenvolupament, economia feminista i endeutament. Si abans les classes empobrides o treballadores depenien del que decidissin les elits dels seus territoris, “ara tenim fons d’inversió, un concepte molt eteri, que son instruments d’inversió col·lectiva formats per un gran nombre d’inversors individuals. Funcionen segons l’únic criteri del rendiment econòmic, i els és igual si el servei és de bona qualitat, vulnera drets humans o contamina. Si és rendible, hi inverteixen”, assegura Fresnillo. Per fer-nos una idea de la dimensió del fenomen, el fons d’inversió més gran del món és l’estatunidenc Blackrock que, segons la BBC, administra més diners que la suma del producte interior brut de tots els països del món menys els Estats Units i la Xina. Blackrock, com JPMorgan Chase o Goldman Sachs, per citar alguns dels fons amb més volum inversor –i protagonistes de la crisi financera de 2008–, inverteixen també en valors de deute públic emesos per governs. “Igual que s’especula en habitatge, s’especula amb deute públic”, explica Fresnillo. Segons el diari econòmic *Expansión*, Blackrock va invertir 20.000 milions d’euros en el deute públic espanyol l’any 2025. Actualment, les normes globals sobre impostos corporatius són establertes principalment per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), conformada per 36 països amb ingressos elevats, la majoria del nord global. Segons Nicola Scherer, “molts països empobrits tenen un potencial limitat per recaptar impostos justos a causa de les normes fiscals injustes establertes per l’OCDE, les quals, durant més de seixanta anys, han mantingut un sistema que s’adapta bàsicament als interessos dels països més rics i de les grans empreses”. Aquí és on intervé la justícia fiscal, una eina que promulga la redistribució segons principis d’equitat i eficiència dels béns i recursos que es generen en l’economia global. LLEGEIX L’ARTICLE SENCER

The post Directa | Ostatges del mercat financer global appeared first on ODG.

]]> “L’austeritat és una decisió política”, assegura Nicola Scherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). “Per pagar el deute podem recaptar més diners a través d’impostos, per exemple, sense abaixar despeses públiques, i inclús podríem imaginar no pagar un deute i alliberar així recursos”. Actualment, som ostatges del mercat financer global.

Això succeeix en el marc d’un model econòmic que, segons les expertes entrevistades en aquest reportatge, perpetua una lògica colonial entre països enriquits o desenvolupats i països empobrits o en vies de desenvolupament però també entre centre i perifèria dins de cada país, amb un clar impacte diferenciat en les poblacions racialitzades, les dones i les classes socials amb menys recursos. Per Fresnillo, la financerització és la característica estrella del model econòmic i polític vigent. “Si fins ara tot era susceptible de ser mercantilitzat (és a dir, venut o comprat), també l’educació o la salut, ara hem d’entendre que tot és susceptible de ser convertit en una inversió, en un actiu”, explica aquesta experta en finances al desenvolupament, economia feminista i endeutament.

Si abans les classes empobrides o treballadores depenien del que decidissin les elits dels seus territoris, “ara tenim fons d’inversió, un concepte molt eteri, que son instruments d’inversió col·lectiva formats per un gran nombre d’inversors individuals. Funcionen segons l’únic criteri del rendiment econòmic, i els és igual si el servei és de bona qualitat, vulnera drets humans o contamina. Si és rendible, hi inverteixen”, assegura Fresnillo. Per fer-nos una idea de la dimensió del fenomen, el fons d’inversió més gran del món és l’estatunidenc Blackrock que, segons la BBC, administra més diners que la suma del producte interior brut de tots els països del món menys els Estats Units i la Xina. Blackrock, com JPMorgan Chase o Goldman Sachs, per citar alguns dels fons amb més volum inversor –i protagonistes de la crisi financera de 2008–, inverteixen també en valors de deute públic emesos per governs. “Igual que s’especula en habitatge, s’especula amb deute públic”, explica Fresnillo. Segons el diari econòmic *Expansión*, Blackrock va invertir 20.000 milions d’euros en el deute públic espanyol l’any 2025.

Actualment, les normes globals sobre impostos corporatius són establertes principalment per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), conformada per 36 països amb ingressos elevats, la majoria del nord global. Segons Nicola Scherer, “molts països empobrits tenen un potencial limitat per recaptar impostos justos a causa de les normes fiscals injustes establertes per l’OCDE, les quals, durant més de seixanta anys, han mantingut un sistema que s’adapta bàsicament als interessos dels països més rics i de les grans empreses”. Aquí és on intervé la justícia fiscal, una eina que promulga la redistribució segons principis d’equitat i eficiència dels béns i recursos que es generen en l’economia global.

LLEGEIX L’ARTICLE SENCER

The post Directa | Ostatges del mercat financer global appeared first on ODG.

]]> Directa | Suplement ‘Justícia en deute’ https://odg.cat/odgpremsa/directa-suplement-justicia-en-deute/ Sun, 01 Feb 2026 11:59:21 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=21036 L’endeutament global i la financerització condicionen la vida de les persones i els territoris d’arreu del món. Alhora, el finançament climàtic i la justícia fiscal estan en debat i són imprescindibles per a assolir vides dignes per a tothom. Participem en el Suplement ‘Justícia en deute’, publicat per La Directa, en col·laboració amb La Coordi. Els governs del món globalitzat no fan polítiques públiques ni financen els seus pressupostos únicament amb el que recapten amb els impostos, sinó amb mitjançant el que els presten grans corporacions, bancs i fons d’inversió. La conseqüència és que l’orientació i la qualitat dels serveis públics –educació, salut, habitatge..– depenen en bona part de les condicions que posen aquestes grans agències a l’hora de negociar els terminis i els interessos per retornar els préstecs. “Som ostatges dels mercats financers. Els estats han de fer polítiques públiques que no espantin els mercats perquè, sinó, deixen d’invertir”, assegura la investigadora de l’Eurodad Iolanda Fresnillo. “Aquesta és la nostra major vulnerabilitat”, afegeix. Això, a més, succeeix en el marc d’un model econòmic que, segons les expertes entrevistades en aquest reportatge, perpetua una lògica colonial entre països enriquits o desenvolupats i països empobrits o en vies de desenvolupament però també entre centre i perifèria dins de cada país, amb un clar impacte diferenciat en les poblacions racialitzades, les dones i les classes socials amb menys recursos. Per Fresnillo, la financerització és la característica estrella del model econòmic i polític vigent. “Si fins ara tot era susceptible de ser mercantilitzat (és a dir, venut o comprat), també l’educació o la salut, ara hem d’entendre que tot és susceptible de ser convertit en una inversió, en un actiu”, explica aquesta experta en finances al desenvolupament, economia feminista i endeutament. “L’austeritat és una decisió política”, assegura Nicola Scherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). “Per pagar el deute podem recaptar més diners a través d’impostos, per exemple, sense abaixar despeses públiques, i inclús podríem imaginar no pagar un deute i alliberar així recursos”, afegeix aquesta experta en justícia financera. Una investigació de la Xarxa Europea d’Observatoris de Transnacionals (ENCO) revela que entre el 2020 i el 2022 el Govern espanyol va destinar 112.683 milions d’euros del pressupost a mesures d’emergència anticrisi, dels quals el 47 % es van destinar a ajuts per a empreses i només el 7 % a mesures excepcionals per als sectors de la salut, l’educació i el transport públic. SUPLEMENT COMPLET El suplement és un treball col·lectiu de FETS, L’Alternativa, la XES, Oxfam Intermón, Setem, CooperAcció, OikoCredit, Assemblea de Cooperació per la Pau, la Fede.cat i l’ODG.  

The post Directa | Suplement ‘Justícia en deute’ appeared first on ODG.

]]> L’endeutament global i la financerització condicionen la vida de les persones i els territoris d’arreu del món. Alhora, el finançament climàtic i la justícia fiscal estan en debat i són imprescindibles per a assolir vides dignes per a tothom. Participem en el Suplement ‘Justícia en deute’, publicat per La Directa, en col·laboració amb La Coordi.

Els governs del món globalitzat no fan polítiques públiques ni financen els seus pressupostos únicament amb el que recapten amb els impostos, sinó amb mitjançant el que els presten grans corporacions, bancs i fons d’inversió. La conseqüència és que l’orientació i la qualitat dels serveis públics –educació, salut, habitatge..– depenen en bona part de les condicions que posen aquestes grans agències a l’hora de negociar els terminis i els interessos per retornar els préstecs. “Som ostatges dels mercats financers. Els estats han de fer polítiques públiques que no espantin els mercats perquè, sinó, deixen d’invertir”, assegura la investigadora de l’Eurodad Iolanda Fresnillo. “Aquesta és la nostra major vulnerabilitat”, afegeix.

Això, a més, succeeix en el marc d’un model econòmic que, segons les expertes entrevistades en aquest reportatge, perpetua una lògica colonial entre països enriquits o desenvolupats i països empobrits o en vies de desenvolupament però també entre centre i perifèria dins de cada país, amb un clar impacte diferenciat en les poblacions racialitzades, les dones i les classes socials amb menys recursos. Per Fresnillo, la financerització és la característica estrella del model econòmic i polític vigent. “Si fins ara tot era susceptible de ser mercantilitzat (és a dir, venut o comprat), també l’educació o la salut, ara hem d’entendre que tot és susceptible de ser convertit en una inversió, en un actiu”, explica aquesta experta en finances al desenvolupament, economia feminista i endeutament.

“L’austeritat és una decisió política”, assegura Nicola Scherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). “Per pagar el deute podem recaptar més diners a través d’impostos, per exemple, sense abaixar despeses públiques, i inclús podríem imaginar no pagar un deute i alliberar així recursos”, afegeix aquesta experta en justícia financera. Una investigació de la Xarxa Europea d’Observatoris de Transnacionals (ENCO) revela que entre el 2020 i el 2022 el Govern espanyol va destinar 112.683 milions d’euros del pressupost a mesures d’emergència anticrisi, dels quals el 47 % es van destinar a ajuts per a empreses i només el 7 % a mesures excepcionals per als sectors de la salut, l’educació i el transport públic.

SUPLEMENT COMPLET

El suplement és un treball col·lectiu de FETS, L’Alternativa, la XES, Oxfam Intermón, Setem, CooperAcció, OikoCredit, Assemblea de Cooperació per la Pau, la Fede.cat i l’ODG.

 

The post Directa | Suplement ‘Justícia en deute’ appeared first on ODG.

]]> Públic | Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables sense planificar la gestió dels residus https://odg.cat/odgpremsa/public-catalunya-accelera-el-desplegament-de-les-energies-renovables-sense-planificar-la-gestio-dels-residus/ Wed, 21 Jan 2026 12:12:41 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=20920 Els experts reclamen que la normativa exigeixi a les empreses promotores de parcs eòlics, fotovoltaics i camps de bateries plans previs de gestió de residus en el desplegament de les energies renovables. “Estem pensant en com fer la transició energètica, però no en què passarà quan aquestes infraestructures s’hagin de renovar o desmantellar”, assenyala el nostre company Josep Nualart. Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables, tot i que la seva implantació continua sent lenta, segons l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya. El seu darrer informe, basat en dades de Red Eléctrica i la Generalitat, mostra com només el 19% de tota l’electricitat produïda el 2024 té origen renovable, quan l’objectiu fixat per la Unió Europea i pel mateix Proencat -l’eina de la Generalitat per a la implantació de renovables- és del 50% el 2030. Per tal d’agilitzar la implantació de parcs eòlics, fotovoltaics i camps de bateries, el Parlament va aprovar a finals de l’any passat un decret llei que redueix a la meitat els terminis administratius per engegar projectes, tal com demanaven els promotors. Ara bé, el text final del decret no cataloga les energies renovables com a projectes “d’interès públic superior”, com estava previst al principi, i en restringeix la instal·lació en terrenys agrícoles de regadiu per evitar així una implantació descontrolada pel territori. Amb el decret aprovat, mentre el debat polític se centra en on i com s’han d’instal·lar aquestes infraestructures, queda en segon pla una qüestió clau que pot tenir conseqüències en un futur molt pròxim: què passarà amb els residus de les renovables quan acabin la seva vida útil? És una pregunta que, segons alerta Josep Nualart, expert en energia i clima de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i de la Xarxa per la Sobirania Energètica, encara no s’està abordant amb la profunditat necessària. Tant les instal·lacions fotovoltaiques com els molins eòlics tenen una vida útil limitada, i el volum de materials que generaran com a residu serà enorme, avisa. Segons explica Nualart, la manca de planificació és transversal i afecta totes les fases del procés. “Estem pensant en com fer la transició energètica, que és totalment necessària, però no en què passarà quan aquestes infraestructures s’hagin de renovar o desmantellar”. A això s’hi afegeix un altre problema de fons: qui es farà càrrec d’aquests residus. “Moltes empreses són les encarregades de construir, però no se les fa responsables de desmantellar, de tractar els residus o de gestionar tota la infraestructura que queda al territori”, critica. LLEGEIX L’ARTICLE SENCER

The post Públic | Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables sense planificar la gestió dels residus appeared first on ODG.

]]> Els experts reclamen que la normativa exigeixi a les empreses promotores de parcs eòlics, fotovoltaics i camps de bateries plans previs de gestió de residus en el desplegament de les energies renovables. “Estem pensant en com fer la transició energètica, però no en què passarà quan aquestes infraestructures s’hagin de renovar o desmantellar”, assenyala el nostre company Josep Nualart.

Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables, tot i que la seva implantació continua sent lenta, segons l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya. El seu darrer informe, basat en dades de Red Eléctrica i la Generalitat, mostra com només el 19% de tota l’electricitat produïda el 2024 té origen renovable, quan l’objectiu fixat per la Unió Europea i pel mateix Proencat -l’eina de la Generalitat per a la implantació de renovables- és del 50% el 2030.

Per tal d’agilitzar la implantació de parcs eòlics, fotovoltaics i camps de bateries, el Parlament va aprovar a finals de l’any passat un decret llei que redueix a la meitat els terminis administratius per engegar projectes, tal com demanaven els promotors. Ara bé, el text final del decret no cataloga les energies renovables com a projectes “d’interès públic superior”, com estava previst al principi, i en restringeix la instal·lació en terrenys agrícoles de regadiu per evitar així una implantació descontrolada pel territori.

Amb el decret aprovat, mentre el debat polític se centra en on i com s’han d’instal·lar aquestes infraestructures, queda en segon pla una qüestió clau que pot tenir conseqüències en un futur molt pròxim: què passarà amb els residus de les renovables quan acabin la seva vida útil? És una pregunta que, segons alerta Josep Nualart, expert en energia i clima de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i de la Xarxa per la Sobirania Energètica, encara no s’està abordant amb la profunditat necessària. Tant les instal·lacions fotovoltaiques com els molins eòlics tenen una vida útil limitada, i el volum de materials que generaran com a residu serà enorme, avisa.

Segons explica Nualart, la manca de planificació és transversal i afecta totes les fases del procés. “Estem pensant en com fer la transició energètica, que és totalment necessària, però no en què passarà quan aquestes infraestructures s’hagin de renovar o desmantellar”. A això s’hi afegeix un altre problema de fons: qui es farà càrrec d’aquests residus. “Moltes empreses són les encarregades de construir, però no se les fa responsables de desmantellar, de tractar els residus o de gestionar tota la infraestructura que queda al territori”, critica.

LLEGEIX L’ARTICLE SENCER

The post Públic | Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables sense planificar la gestió dels residus appeared first on ODG.

]]> El Salto | Cinco gritos desde el corazón de la crisis: “Vivimos inmersos en el cambio climático” https://odg.cat/odgpremsa/el-salto-cinco-gritos-desde-el-corazon-de-la-crisis-vivimos-inmersos-en-el-cambio-climatico/ Fri, 21 Nov 2025 09:37:29 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=20655 Defensoras de la tierra y activistas climáticas directamente afectadas por la emergencia climática comparten su vivencia dentro de la COP30. Contar con la valiosa acreditación de la Conferencia del Clima no es suficiente para hacerse escuchar en el macroevento del capitalismo verde. Artículo de Anna Celma, técnica de comunicación del Observatori del Deute en la Globalització La localización de la 30ª Cumbre del Clima de las Naciones Unidas (COP30) en Belém do Pará, la puerta de entrada al Amazonas, ha permitido confluir a más de 40.000 acreditadas de 189 países, 3.000 indígenas alojados en el espacio Aldeia COP30 y 23.000 participantes de la Cúpula dos Povos (Cumbre de los Pueblos), que ha reunido a pueblos originarios, quilomberas, ribeirinhas y primeras naciones junto a activistas y movimientos sociales de más de 60 países. Son cifras permeables, ya que miles están participando simultáneamente en los espacios, con un calendario de vértigo que mezcla asambleas, side events, protestas, movilizaciones sociales y mesas de negociación oficial. La “COP de la Amazonía” ha visto varias protestas, incluidas la más mediática, del pueblo indígena Mundurukú adentrándose en el recinto de la conferencia en el Parque da Cidade, y la multitudinaria manifestación el sábado 15, con más de 60.000 personas convocadas por la Cúpula dos Povos, Una marcha histórica que, sin embargo, no llegó ni a acercarse al perímetro del recinto de la Blue Zone de la COP, reservada a participantes con acreditación. De hecho, el recinto está totalmente rodeado por una Red Zone cortesía de las diferentes fuerzas de seguridad que impiden el paso a quien no tenga acreditación, añadiendo una capa más de militarización al evento. Alfombra azul para los lobbies fósiles Sí ha podido acceder a la Zona Azul una representación de los rostros de quiénes viven en carne propia la emergencia climática: más de 900 delegadas indígenas, de un total de 3.000 alojadas en la Aldeia COP30 organizada por el Gobierno brasileño, a las cuáles se suman 1.061 delegadas de los países más afectados por la emergencia climática. Sin embargo, la alfombra “azul” de bienvenida ha sido para la indústria fósil, que cuenta con más de 1.600 lobbistas acreditados, invitados por delegaciones de los países negociantes. Como denuncia la campaña #KickOutTheSuits, este sector ha recibido más acreditaciones que las poblaciones más afectadas por el cambio climático. De hecho, llegar a una COP requiere muchos privilegios: tener acceso a algunos pasaportes garantiza que podrás saltarte los obstáculos de pedir una visa en tiempo récord, y no todos los países cuentan con una estabilidad que facilite la burocracia. Las acreditaciones han sido pocas, y se han entregado apurando al límite el calendario logístico. Los precios desorbitados del viaje y el alojamiento y la escasez de hospedaje en Belém han reducido el tamaño de muchas delegaciones. En especial, han entorpecido la participación de la población civil. Para llegar aquí, muchas comunidades y movimientos sociales se han desplazado durante semanas en caravanas, o han tardado días, encadenando transporte tras transporte. Neydayanne Queiroz: “Pedimos la demarcación de nuestros territorios para que quienes quieren destruir la Amazonía no puedan adentrarse más en ella” “Es muy problemático que las comunidades del Sur Global y los pueblos indígenas tengan que pelear para lograr acceder a estos espacios, cuando a los lobbistas se les regala acreditaciones”, argumenta Jameela Joy Reyes, activista climática, abogada y miembro del Manila Observatory especializada en Pérdidas y Daños vinculados al cambio climático. Especialmente, destaca, cuando las más afectadas por la crisis climática son las que nunca la causaron, y en particular mujeres, jóvenes o pueblos originarios, entre otros colectivos. Incluso las que están participando en esta conferencia lo hacen mientras en sus casas el cambio climático avanza a toda velocidad. Lo sabe por propia experiencia: nacida en Filipinas, estas semanas el país ha sido asolado por un ciclón tropical. Su familia y amistades han podido sobrevivir a este fenómeno, causado por los tifones Uwan (Fung-Wong) y Ting (Kalmaegi), que ha forzado a desplazarse a cerca de un millón y medio de personas, y ha dejado tras su paso muerte, destrucción e incertidumbre. Estos tifones van en aumento a consecuencia de la emergencia climática, explica, y ya han sufrido 21 sólo este año. Reyes habla de la disonancia de participar en un evento como la COP mientras la casa de sus padres se está inundando, literalmente. “Siento disonancia cognitiva al escuchar hablar de vidas como si pudieran negociarse. Los impactos del cambio climático no son ideas abstractas, son una realidad para cada vez más personas en el Sur Global”, pero las COP no escuchan realmente estas voces, denuncia. PARA LEER EL ARTÍCULO COMPLETO CLICA AQUÍ

The post El Salto | Cinco gritos desde el corazón de la crisis: “Vivimos inmersos en el cambio climático” appeared first on ODG.

]]> Defensoras de la tierra y activistas climáticas directamente afectadas por la emergencia climática comparten su vivencia dentro de la COP30. Contar con la valiosa acreditación de la Conferencia del Clima no es suficiente para hacerse escuchar en el macroevento del capitalismo verde.

Artículo de Anna Celma, técnica de comunicación del Observatori del Deute en la Globalització

La localización de la 30ª Cumbre del Clima de las Naciones Unidas (COP30) en Belém do Pará, la puerta de entrada al Amazonas, ha permitido confluir a más de 40.000 acreditadas de 189 países, 3.000 indígenas alojados en el espacio Aldeia COP30 y 23.000 participantes de la Cúpula dos Povos (Cumbre de los Pueblos), que ha reunido a pueblos originarios, quilomberas, ribeirinhas y primeras naciones junto a activistas y movimientos sociales de más de 60 países. Son cifras permeables, ya que miles están participando simultáneamente en los espacios, con un calendario de vértigo que mezcla asambleas, side events, protestas, movilizaciones sociales y mesas de negociación oficial.

La “COP de la Amazonía” ha visto varias protestas, incluidas la más mediática, del pueblo indígena Mundurukú adentrándose en el recinto de la conferencia en el Parque da Cidade, y la multitudinaria manifestación el sábado 15, con más de 60.000 personas convocadas por la Cúpula dos Povos, Una marcha histórica que, sin embargo, no llegó ni a acercarse al perímetro del recinto de la Blue Zone de la COP, reservada a participantes con acreditación. De hecho, el recinto está totalmente rodeado por una Red Zone cortesía de las diferentes fuerzas de seguridad que impiden el paso a quien no tenga acreditación, añadiendo una capa más de militarización al evento.

Alfombra azul para los lobbies fósiles

Sí ha podido acceder a la Zona Azul una representación de los rostros de quiénes viven en carne propia la emergencia climática: más de 900 delegadas indígenas, de un total de 3.000 alojadas en la Aldeia COP30 organizada por el Gobierno brasileño, a las cuáles se suman 1.061 delegadas de los países más afectados por la emergencia climática. Sin embargo, la alfombra “azul” de bienvenida ha sido para la indústria fósil, que cuenta con más de 1.600 lobbistas acreditados, invitados por delegaciones de los países negociantes. Como denuncia la campaña #KickOutTheSuits, este sector ha recibido más acreditaciones que las poblaciones más afectadas por el cambio climático.

De hecho, llegar a una COP requiere muchos privilegios: tener acceso a algunos pasaportes garantiza que podrás saltarte los obstáculos de pedir una visa en tiempo récord, y no todos los países cuentan con una estabilidad que facilite la burocracia. Las acreditaciones han sido pocas, y se han entregado apurando al límite el calendario logístico. Los precios desorbitados del viaje y el alojamiento y la escasez de hospedaje en Belém han reducido el tamaño de muchas delegaciones. En especial, han entorpecido la participación de la población civil. Para llegar aquí, muchas comunidades y movimientos sociales se han desplazado durante semanas en caravanas, o han tardado días, encadenando transporte tras transporte.

Neydayanne Queiroz: “Pedimos la demarcación de nuestros territorios para que quienes quieren destruir la Amazonía no puedan adentrarse más en ella”

“Es muy problemático que las comunidades del Sur Global y los pueblos indígenas tengan que pelear para lograr acceder a estos espacios, cuando a los lobbistas se les regala acreditaciones”, argumenta Jameela Joy Reyes, activista climática, abogada y miembro del Manila Observatory especializada en Pérdidas y Daños vinculados al cambio climático. Especialmente, destaca, cuando las más afectadas por la crisis climática son las que nunca la causaron, y en particular mujeres, jóvenes o pueblos originarios, entre otros colectivos.

Incluso las que están participando en esta conferencia lo hacen mientras en sus casas el cambio climático avanza a toda velocidad. Lo sabe por propia experiencia: nacida en Filipinas, estas semanas el país ha sido asolado por un ciclón tropical. Su familia y amistades han podido sobrevivir a este fenómeno, causado por los tifones Uwan (Fung-Wong) y Ting (Kalmaegi), que ha forzado a desplazarse a cerca de un millón y medio de personas, y ha dejado tras su paso muerte, destrucción e incertidumbre. Estos tifones van en aumento a consecuencia de la emergencia climática, explica, y ya han sufrido 21 sólo este año.

Reyes habla de la disonancia de participar en un evento como la COP mientras la casa de sus padres se está inundando, literalmente. “Siento disonancia cognitiva al escuchar hablar de vidas como si pudieran negociarse. Los impactos del cambio climático no son ideas abstractas, son una realidad para cada vez más personas en el Sur Global”, pero las COP no escuchan realmente estas voces, denuncia.

PARA LEER EL ARTÍCULO COMPLETO CLICA AQUÍ

The post El Salto | Cinco gritos desde el corazón de la crisis: “Vivimos inmersos en el cambio climático” appeared first on ODG.

]]> Climática | Senti-pensares desde Belém: la COP de los pueblos nos llama a cambiar el guion https://odg.cat/odgpremsa/climatica-senti-pensares-desde-belem-la-cop-de-los-pueblos-nos-llama-a-cambiar-el-guion/ Thu, 20 Nov 2025 10:50:56 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=20644 Con el lema «La respuesta somos nosotros», los pueblos originarios y tradicionales plantean otra forma de enfocar la justicia climática. Artículo de opinión de Júlia Martí, investigadora especializada en ecofeminismos y defensa de bienes comunes del ODG. Después de cuatro años, la COP ha vuelto a celebrarse en un país democrático. Escribo esto y quiero tacharlo, reescribirlo, pero no encuentro la palabra para hablar de un sistema que permite una masacre de más de 120 personas a manos de la policía (aunque ya no se habla demasiado de lo que ocurrió en las periferias de Río de Janeiro hace pocas semanas); después pienso que nosotros todavía arrastramos la impunidad de Tarajal y de momento nadie ha puesto en duda nuestra democracia, así que tomad el adjetivo entre comillas. Bien, seguimos. Esta COP, a diferencia de las que se celebraron en Egipto, Dubai y Azerbaiyán, ha contado con una fuerte movilización popular. Los medios de medio mundo se han podido hacer eco de las protestas del pueblo Munduruku bloqueando la entrada de la sede oficial, hemos podido recuperar las manifestaciones multitudinarias de la sociedad civil y ha habido decenas de espacios paralelos en los que miles de personas se han reunido para afinar y enlazar propuestas alternativas. La gran presencia de voces indígenas en todos los debates (tanto los oficiales como los paralelos), pero también la fuerza del Movimiento de los Sin Tierra, y de los demás pueblos tradicionales (ribeirinhos, quilombolas, etc.), hace que podamos hablar de la «COP de los pueblos», un reconocimiento, que más allá de servirnos para escuchar sus demandas, creo que debería servirnos para hacer un cambio de guión mucho más profundo. Permitirme hacer otro paréntesis, por sí habéis leído el manifiesto de la Cúpula de los Pueblos y os habéis encontrado con el concepto «pueblos extractivistas», y ahora pensáis que no habéis entendido nada. ¿El extractivismo no era contra lo que luchábamos? En Brasil, este concepto lo crearon los pueblos indígenas, ribeirinhos y seringueiros (recolectores de caucho) organizados con Chico Mendes, para referirse a las prácticas tradicionales (pesca, recolección, agricultura familiar…) que permiten sostener a los pueblos al tiempo que preservan los ecosistemas. Gracias a su lucha, en los años 80 se creó la figura de las Reservas Extractivistas para proteger estos territorios y sus pueblos originarios y tradicionales. Volviendo a la COP30… de las grandes movilizaciones y protestas ya se ha hablado mucho, por eso, me gustaría hacer un relato más personal, que empieza por el final, por el cierre de la Cúpula de los Pueblos el pasado domingo 16 de noviembre. La carpa principal montada a orillas del río Guamá, en la Universidad Federal de Pará, llena hasta los topes. Gorras y camisetas del MST (Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierra), del MAB (movimiento de afectadas por represas), de los pescadores y ribeirinhos, de la Articulación de Mujeres del Brasil, la Marcha Mundial de Mujeres, del MAM (movimiento por la soberanía popular en la minería), entre muchos otros. Es el día de la entrega de las propuestas colectivas a André Correa do Lago, presidente de la COP30. Pero quienes realmente generan expectativa son las ministras Sônia Guajajuara, Marina Silva y Guilherme Boulos, sentadas también en la mesa. La carta tiene reivindicaciones claras que van en contra de la línea del gobierno, son contundentes las críticas al fondo TFFF (Tropical Forest Forever Facility) lanzado por la ministra Silva como la gran apuesta de Brasil para esta COP, también el rechazo a la extracción de petróleo en la Amazonia. Pero, sin embargo, la gente corea proclamas en favor de Lula y se emocionan con las palabras de sus ministros. Y no es para menos. Acalorada, me dejo llevar por la emoción, pienso que si queremos comprender algo de todo este gran acontecimiento, sólo podemos sentir-pensar. PARA LEER EL ARTÍCULO COMPLETO CLICA AQUÍ Foto: ANDERSON COELHO / REUTERS

The post Climática | Senti-pensares desde Belém: la COP de los pueblos nos llama a cambiar el guion appeared first on ODG.

]]> Con el lema «La respuesta somos nosotros», los pueblos originarios y tradicionales plantean otra forma de enfocar la justicia climática.

Artículo de opinión de Júlia Martí, investigadora especializada en ecofeminismos y defensa de bienes comunes del ODG.

Después de cuatro años, la COP ha vuelto a celebrarse en un país democrático. Escribo esto y quiero tacharlo, reescribirlo, pero no encuentro la palabra para hablar de un sistema que permite una masacre de más de 120 personas a manos de la policía (aunque ya no se habla demasiado de lo que ocurrió en las periferias de Río de Janeiro hace pocas semanas); después pienso que nosotros todavía arrastramos la impunidad de Tarajal y de momento nadie ha puesto en duda nuestra democracia, así que tomad el adjetivo entre comillas.

Bien, seguimos. Esta COP, a diferencia de las que se celebraron en Egipto, Dubai y Azerbaiyán, ha contado con una fuerte movilización popular. Los medios de medio mundo se han podido hacer eco de las protestas del pueblo Munduruku bloqueando la entrada de la sede oficial, hemos podido recuperar las manifestaciones multitudinarias de la sociedad civil y ha habido decenas de espacios paralelos en los que miles de personas se han reunido para afinar y enlazar propuestas alternativas. La gran presencia de voces indígenas en todos los debates (tanto los oficiales como los paralelos), pero también la fuerza del Movimiento de los Sin Tierra, y de los demás pueblos tradicionales (ribeirinhos, quilombolas, etc.), hace que podamos hablar de la «COP de los pueblos», un reconocimiento, que más allá de servirnos para escuchar sus demandas, creo que debería servirnos para hacer un cambio de guión mucho más profundo.

Permitirme hacer otro paréntesis, por sí habéis leído el manifiesto de la Cúpula de los Pueblos y os habéis encontrado con el concepto «pueblos extractivistas», y ahora pensáis que no habéis entendido nada. ¿El extractivismo no era contra lo que luchábamos? En Brasil, este concepto lo crearon los pueblos indígenas, ribeirinhos y seringueiros (recolectores de caucho) organizados con Chico Mendes, para referirse a las prácticas tradicionales (pesca, recolección, agricultura familiar…) que permiten sostener a los pueblos al tiempo que preservan los ecosistemas. Gracias a su lucha, en los años 80 se creó la figura de las Reservas Extractivistas para proteger estos territorios y sus pueblos originarios y tradicionales.

Volviendo a la COP30… de las grandes movilizaciones y protestas ya se ha hablado mucho, por eso, me gustaría hacer un relato más personal, que empieza por el final, por el cierre de la Cúpula de los Pueblos el pasado domingo 16 de noviembre.

La carpa principal montada a orillas del río Guamá, en la Universidad Federal de Pará, llena hasta los topes. Gorras y camisetas del MST (Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierra), del MAB (movimiento de afectadas por represas), de los pescadores y ribeirinhos, de la Articulación de Mujeres del Brasil, la Marcha Mundial de Mujeres, del MAM (movimiento por la soberanía popular en la minería), entre muchos otros. Es el día de la entrega de las propuestas colectivas a André Correa do Lago, presidente de la COP30. Pero quienes realmente generan expectativa son las ministras Sônia Guajajuara, Marina Silva y Guilherme Boulos, sentadas también en la mesa.

La carta tiene reivindicaciones claras que van en contra de la línea del gobierno, son contundentes las críticas al fondo TFFF (Tropical Forest Forever Facility) lanzado por la ministra Silva como la gran apuesta de Brasil para esta COP, también el rechazo a la extracción de petróleo en la Amazonia. Pero, sin embargo, la gente corea proclamas en favor de Lula y se emocionan con las palabras de sus ministros. Y no es para menos. Acalorada, me dejo llevar por la emoción, pienso que si queremos comprender algo de todo este gran acontecimiento, sólo podemos sentir-pensar.

PARA LEER EL ARTÍCULO COMPLETO CLICA AQUÍ

Foto: ANDERSON COELHO / REUTERS

The post Climática | Senti-pensares desde Belém: la COP de los pueblos nos llama a cambiar el guion appeared first on ODG.

]]> ¿Puede ser la COP30 la última con participación de la industria fósil? https://odg.cat/odgpremsa/puede-ser-la-cop30-la-ultima-con-participacion-de-la-industria-fosil/ Tue, 18 Nov 2025 10:37:06 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=20671 Artículo de Clàudia Custodio, investigadora en justicia climática del Observatorio de la Deuda en la Globalización Ya ha pasado la primera semana de las negociaciones para abordar la emergencia climática de las Naciones Unidas (popularmente conocida como COP30), que tienen lugar en Belém, Brasil. Se trata de la 30ª edición de estas cumbres, y la segunda con mayor participación, después de Dubai hace dos años. Hay representantes de 193 países además de la Unión Europea, pero destaca la ausencia mediatizada de Estados Unidos, el país con una mayor responsabilidad histórica ante la crisis climática. En realidad, no es el único país que decide no mandar delegación, si no que se suma a Afganistán, Mianmar y San Marino. Quienes sí participarán son lobbistas de empresas estadounidenses. Y es que además de las delegaciones de los países, las cumbres del clima reúnen a investigadores, sociedad civil, gobiernos locales, medios de comunicación y empresas. Son cada vez más quienes señalan que estas cumbres son en realidad un espacio de encuentro para hacer negocio con el clima, y una fábrica de falsas soluciones. Ante ello, colectivos y grupos de la sociedad civil han organizado una Cumbre de los Pueblos, algo que no tenía lugar desde 2021 por la falta de garantías democráticas en los países donde tuvieron lugar las ultimas tres COPs, y que ha reunido a más de 10.000 activistas de todo el mundo. Desde la contracumbre, en defensa de los territorios, se critican las falsas soluciones y la transición verde capitalista. En la cumbre oficial, en cambio, los intereses corporativos están presentes sin tapujos. Es algo que se ha normalizado a la vez que se erosiona el multilateralismo. Los sponsors saltan a la vista: Neoenergía, que es la sucursal brasilera de la empresa española Iberdrola; la minera Vale, responsable de los incidentes de Mariana (2015) y Brumadinho (2019) que causó centenares de victimas mortales y que se encuentra entre las principales emisoras del país; la aerolínea LATAM, a pesar que la aviación sea el medio de transporte más contaminante; empresas del sector automovilístico como Toyota, cuyo futuro estaría comprometido si realmente descarbonizamos la movilidad y apostamos por el transporte público y el abandono del paradigma del vehículo privado, etc. Pero no se trata solo de sponsors. Las Naciones Unidas también permiten que participen representantes del sector corporativo. Gracias al trabajo de la campaña Fossil Free Politics y la coalición Kick Big Polluters Out (KBPO), de las que el ODG formamos parte, se conoce el número de lobistas de la industria fósil que tienen acreditación para entrar en la zona azul y, por ende, para influenciar las negociaciones. Este año, más de 1.600 personas que representan a conocidos negacionistas y retardistas climáticos como Exxon Mobil, Shell o Total, se han desplazado a Belém para asegurar la continuidad de su acumulación de beneficios. Se trata de empresas que hace décadas que dedican enormes sumas de dinero a bloquear la acción climática y a negar su contribución al calentamiento global. A diferencia de las delegaciones de los países más empobrecidos y de gran parte de la sociedad civil, estas empresas se pueden permitir pagar los astronómicos precios de los hoteles en Belem y mandar a sus representantes para seguir promoviendo sus negocios. Y es que el número de lobistas es dos tercios superior al de las delegaciones de los diez países más vulnerables al cambio climático juntas. No solo esto, si no que en esta COP ha habido la mayor proporción de lobistas en relación al número total de participantes desde que la campaña KBPO empezó a publicar cifras. Además, los datos de los últimos cuatro años muestran que las empresas representadas por los lobistas que han asistido a las COP son responsables de casi el 60% de la producción de petróleo y de gas en 2024. Y luego nos preguntamos por qué las negociaciones son un fracaso, y por qué el abandono de los fósiles sigue siendo un tabú. PARA LEER EL ARTÍCULO COMPLETO CLICA AQUÍ Foto: Tânia Rêgo/DPA vía Europa Press

The post ¿Puede ser la COP30 la última con participación de la industria fósil? appeared first on ODG.

]]> Artículo de Clàudia Custodio, investigadora en justicia climática del Observatorio de la Deuda en la Globalización

Ya ha pasado la primera semana de las negociaciones para abordar la emergencia climática de las Naciones Unidas (popularmente conocida como COP30), que tienen lugar en Belém, Brasil. Se trata de la 30ª edición de estas cumbres, y la segunda con mayor participación, después de Dubai hace dos años.

Hay representantes de 193 países además de la Unión Europea, pero destaca la ausencia mediatizada de Estados Unidos, el país con una mayor responsabilidad histórica ante la crisis climática. En realidad, no es el único país que decide no mandar delegación, si no que se suma a Afganistán, Mianmar y San Marino. Quienes sí participarán son lobbistas de empresas estadounidenses. Y es que además de las delegaciones de los países, las cumbres del clima reúnen a investigadores, sociedad civil, gobiernos locales, medios de comunicación y empresas.

Son cada vez más quienes señalan que estas cumbres son en realidad un espacio de encuentro para hacer negocio con el clima, y una fábrica de falsas soluciones. Ante ello, colectivos y grupos de la sociedad civil han organizado una Cumbre de los Pueblos, algo que no tenía lugar desde 2021 por la falta de garantías democráticas en los países donde tuvieron lugar las ultimas tres COPs, y que ha reunido a más de 10.000 activistas de todo el mundo. Desde la contracumbre, en defensa de los territorios, se critican las falsas soluciones y la transición verde capitalista.

En la cumbre oficial, en cambio, los intereses corporativos están presentes sin tapujos. Es algo que se ha normalizado a la vez que se erosiona el multilateralismo. Los sponsors saltan a la vista: Neoenergía, que es la sucursal brasilera de la empresa española Iberdrola; la minera Vale, responsable de los incidentes de Mariana (2015) y Brumadinho (2019) que causó centenares de victimas mortales y que se encuentra entre las principales emisoras del país; la aerolínea LATAM, a pesar que la aviación sea el medio de transporte más contaminante; empresas del sector automovilístico como Toyota, cuyo futuro estaría comprometido si realmente descarbonizamos la movilidad y apostamos por el transporte público y el abandono del paradigma del vehículo privado, etc.

Pero no se trata solo de sponsors. Las Naciones Unidas también permiten que participen representantes del sector corporativo. Gracias al trabajo de la campaña Fossil Free Politics y la coalición Kick Big Polluters Out (KBPO), de las que el ODG formamos parte, se conoce el número de lobistas de la industria fósil que tienen acreditación para entrar en la zona azul y, por ende, para influenciar las negociaciones. Este año, más de 1.600 personas que representan a conocidos negacionistas y retardistas climáticos como Exxon Mobil, Shell o Total, se han desplazado a Belém para asegurar la continuidad de su acumulación de beneficios.

Se trata de empresas que hace décadas que dedican enormes sumas de dinero a bloquear la acción climática y a negar su contribución al calentamiento global. A diferencia de las delegaciones de los países más empobrecidos y de gran parte de la sociedad civil, estas empresas se pueden permitir pagar los astronómicos precios de los hoteles en Belem y mandar a sus representantes para seguir promoviendo sus negocios. Y es que el número de lobistas es dos tercios superior al de las delegaciones de los diez países más vulnerables al cambio climático juntas. No solo esto, si no que en esta COP ha habido la mayor proporción de lobistas en relación al número total de participantes desde que la campaña KBPO empezó a publicar cifras.

Además, los datos de los últimos cuatro años muestran que las empresas representadas por los lobistas que han asistido a las COP son responsables de casi el 60% de la producción de petróleo y de gas en 2024. Y luego nos preguntamos por qué las negociaciones son un fracaso, y por qué el abandono de los fósiles sigue siendo un tabú.

PARA LEER EL ARTÍCULO COMPLETO CLICA AQUÍ

Foto: Tânia Rêgo/DPA vía Europa Press

The post ¿Puede ser la COP30 la última con participación de la industria fósil? appeared first on ODG.

]]> “El nostre objectiu és revifar el poder del poble, un poder que els líders han explotat en benefici propi” https://odg.cat/odgpremsa/el-nostre-objectiu-es-revifar-el-poder-del-poble-un-poder-que-els-liders-han-explotat-en-benefici-propi/ Wed, 05 Nov 2025 09:30:43 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=20664 Entrevista a Rabarison Ny Ranto i Rabeony Nirintsoa Nomena Clarck, activistes de Madagascar. Per Marta Pérez Fargas, coordinadora política i comunicadora de l’ODG Des de finals de setembre a mitjans d’octubre milers de joves de Madagascar van sortir al carrer de forma determinada per exigir condicions de vida dignes i la dimissió del govern d’Andry Nirina Rajoelina, que titllaven de corrupte. Segons les Nacions Unides 22 persones van morir durant les protestes a causa de la forta repressió policial i moltes més van resultar ferides. En una de les darreres mobilitzacions, dissabte 11 d’octubre, una part de l’exèrcit del país es va negar a reprimir les protestes i es va unir als manifestants. L’aleshores president va exiliar-se del país i els militars van nomenar una junta militar per governar el país en el que anomenen període de transició. Parlem amb Rabarison Ny Ranto i Rabeony Nirintsoa Nomena Clarck, activistes de l’organització juvenil Réseau des Jeunes pour le Développement Durable (Xarxa de Joves per al desenvolupament sostenible). Quina és la situació que ha viscut Madagascar i que ha desembocat en la dimissió del govern? Madagascar es troba en crisi. Aquesta crisi va començar amb el descontentament popular a causa de talls massius d’electricitat i escassetat d’aigua potable de tal proporció que la vida quotidiana de la població es va veure greument afectada. Des del 25 de setembre, joves de la generació Z (Gen-Z) es van manifestar pels carrers de la capital per reclamar enèrgicament els seus drets. En particular, el dret a l’aigua i a l’electricitat. Aquestes manifestacions van tenir lloc a diferents regions de Madagascar. L’estat malgaix va fer ús d’una violència extrema. La gran majoria dels sindicats, professionals mèdics, acadèmics, i altres treballadors, van sortir als carrers per exigir justícia i denunciar la mala governança democràtica que assola el país des del cop d’estat del 2009. A l’octubre la situació es va tornar extremadament tensa entre els manifestants i les forces de l’ordre, que van castigar severament les concentracions amb un ús excessiu de la força. Malauradament, algunes persones van perdre la vida, inclosos nadons asfixiats pels gasos lacrimògens. “Les nostres demandes són simples i legítimes, és a dir, només demanem el respecte pels nostres drets fonamentals” Com van començar les manifestacions? Les protestes van ser iniciades per la generació Z de Madagascar amb el famós manga One Piece com a símbol. Tot va començar amb una manifestació i una marxa pacífica de joves cap a la plaça d’Ambohijatovo, a Antananarivo, que rep el sobrenom de plaça de la democràcia pel seu paper simbòlic en la vida política malgaixa. Quan s’hi va arribar, la policia ja hi era desplegada. I, poc després que els manifestants es reunissin i cantéssim el nostre himne nacional, van esclatar els primers trets de gas lacrimogen. A això van seguir persecucions, detencions i molta violència. Quines són les demandes i els objectius que es volien aconseguir? Exigíem la fi immediata dels talls d’aigua i electricitat, que afecten la vida quotidiana de milions de malgaixos, la fi de la corrupció que assola les institucions i impedeix qualsevol desenvolupament just, l’establiment d’un sistema educatiu digne i accessible per a tothom, i sobretot, un canvi radical en el sistema polític: no només ajustaments superficials, sinó una revisió profunda del funcionament del poder basada en la transparència, la responsabilitat i la justícia institucional. I per descomptat, exigíem la dimissió de l’actual president, Andry Rajoelina. El nostre objectiu era i és revifar el poder del poble, un poder que els líders han subestimat i explotat durant molt de temps en benefici propi. Volem retornar a la població la posició i la veu que li corresponen legítimament en la gestió del país. Les nostres demandes són simples i legítimes, és a dir, només demanem el respecte pels nostres drets fonamentals. Però davant d’aquestes demandes bàsiques, l’única resposta que hem rebut és violència, pallisses, bombes i fins i tot munició real. Per què és el jovent qui vau encapçalar les manifestacions? Nosaltres som les principals víctimes d’aquesta governança democràtica, que nosaltres qualificaríem de mediocre, però sobretot, perquè representem el futur del país. Estem farts de la injustícia, la corrupció i la impunitat generalitzades, l’apropiació de terres, l’explotació abusiva i il·lícita i l’expulsió dels nostres conciutadans. Per tant, apel·lem a la llibertat de poder dir no, perquè ja no podem suportar viure a Madagascar sota aquest règim imperialista i neocolonialista, i no volem aquesta vida mediocre. És també una qüestió generacional, perquè hem nascut en un món connectat i informat, on les comparacions són possibles. I veiem com altres països avancen mentre el nostre es queda atrapat per la mateixa lògica de poder. Això, òbviament, crea frustració però també una determinació de no seguir sent espectadors. Així que sí, són els joves els que lideren les manifestacions perquè volem demostrar que un altre camí és possible, i que un canvi profund pot néixer d’un jovent conscient, valent i unit. “L’interès de l’exèrcit en la protesta rau en la seva voluntat de prendre les regnes, d’afirmar-se en la seva força i influència” En el desenvolupament de les protestes, finalment aquells que us reprimien, es van posar de la vostra part. Com s’explica? Cal deixar clar que l’interès de l’exèrcit rau en la seva voluntat de prendre les regnes, d’afirmar-se en la seva força i influència. Durant el cop d’estat de 2009, va ser també gràcies a l’exèrcit que el règim de Marc Ravalomanana va arribar a la seva fi. Així mateix, hi havia una divergència de punts de vista dins les forces de l’ordre. D’una banda, hi ha les forces de gendarmeria mobilitzades que estaven pagades pel règim, i si es pot dir així, consentides per aquest durant els esdeveniments recents i fins i tot des de la transició de 2009. I de l’altra banda hi ha les altres forces que es mantenen sense suport específic. Així que ja hi havia una tensió entre les forces per falta de governança democràtica. Finalment, les forces armades no van suportar que el govern les manipulés...

The post “El nostre objectiu és revifar el poder del poble, un poder que els líders han explotat en benefici propi” appeared first on ODG.

]]> Entrevista a Rabarison Ny Ranto i Rabeony Nirintsoa Nomena Clarck, activistes de Madagascar. Per Marta Pérez Fargas, coordinadora política i comunicadora de l’ODG

Des de finals de setembre a mitjans d’octubre milers de joves de Madagascar van sortir al carrer de forma determinada per exigir condicions de vida dignes i la dimissió del govern d’Andry Nirina Rajoelina, que titllaven de corrupte. Segons les Nacions Unides 22 persones van morir durant les protestes a causa de la forta repressió policial i moltes més van resultar ferides. En una de les darreres mobilitzacions, dissabte 11 d’octubre, una part de l’exèrcit del país es va negar a reprimir les protestes i es va unir als manifestants. L’aleshores president va exiliar-se del país i els militars van nomenar una junta militar per governar el país en el que anomenen període de transició. Parlem amb Rabarison Ny Ranto i Rabeony Nirintsoa Nomena Clarck, activistes de l’organització juvenil Réseau des Jeunes pour le Développement Durable (Xarxa de Joves per al desenvolupament sostenible).


Quina és la situació que ha viscut Madagascar i que ha desembocat en la dimissió del govern?

Madagascar es troba en crisi. Aquesta crisi va començar amb el descontentament popular a causa de talls massius d’electricitat i escassetat d’aigua potable de tal proporció que la vida quotidiana de la població es va veure greument afectada. Des del 25 de setembre, joves de la generació Z (Gen-Z) es van manifestar pels carrers de la capital per reclamar enèrgicament els seus drets. En particular, el dret a l’aigua i a l’electricitat. Aquestes manifestacions van tenir lloc a diferents regions de Madagascar. L’estat malgaix va fer ús d’una violència extrema. La gran majoria dels sindicats, professionals mèdics, acadèmics, i altres treballadors, van sortir als carrers per exigir justícia i denunciar la mala governança democràtica que assola el país des del cop d’estat del 2009. A l’octubre la situació es va tornar extremadament tensa entre els manifestants i les forces de l’ordre, que van castigar severament les concentracions amb un ús excessiu de la força. Malauradament, algunes persones van perdre la vida, inclosos nadons asfixiats pels gasos lacrimògens.

“Les nostres demandes són simples i legítimes, és a dir, només demanem el respecte pels nostres drets fonamentals”

Com van començar les manifestacions?

Les protestes van ser iniciades per la generació Z de Madagascar amb el famós manga One Piece com a símbol. Tot va començar amb una manifestació i una marxa pacífica de joves cap a la plaça d’Ambohijatovo, a Antananarivo, que rep el sobrenom de plaça de la democràcia pel seu paper simbòlic en la vida política malgaixa. Quan s’hi va arribar, la policia ja hi era desplegada. I, poc després que els manifestants es reunissin i cantéssim el nostre himne nacional, van esclatar els primers trets de gas lacrimogen. A això van seguir persecucions, detencions i molta violència.


Quines són les demandes i els objectius que es volien aconseguir?

Exigíem la fi immediata dels talls d’aigua i electricitat, que afecten la vida quotidiana de milions de malgaixos, la fi de la corrupció que assola les institucions i impedeix qualsevol desenvolupament just, l’establiment d’un sistema educatiu digne i accessible per a tothom, i sobretot, un canvi radical en el sistema polític: no només ajustaments superficials, sinó una revisió profunda del funcionament del poder basada en la transparència, la responsabilitat i la justícia institucional. I per descomptat, exigíem la dimissió de l’actual president, Andry Rajoelina. El nostre objectiu era i és revifar el poder del poble, un poder que els líders han subestimat i explotat durant molt de temps en benefici propi. Volem retornar a la població la posició i la veu que li corresponen legítimament en la gestió del país. Les nostres demandes són simples i legítimes, és a dir, només demanem el respecte pels nostres drets fonamentals. Però davant d’aquestes demandes bàsiques, l’única resposta que hem rebut és violència, pallisses, bombes i fins i tot munició real.


Per què és el jovent qui vau encapçalar les manifestacions?

Nosaltres som les principals víctimes d’aquesta governança democràtica, que nosaltres qualificaríem de mediocre, però sobretot, perquè representem el futur del país. Estem farts de la injustícia, la corrupció i la impunitat generalitzades, l’apropiació de terres, l’explotació abusiva i il·lícita i l’expulsió dels nostres conciutadans. Per tant, apel·lem a la llibertat de poder dir no, perquè ja no podem suportar viure a Madagascar sota aquest règim imperialista i neocolonialista, i no volem aquesta vida mediocre. És també una qüestió generacional, perquè hem nascut en un món connectat i informat, on les comparacions són possibles. I veiem com altres països avancen mentre el nostre es queda atrapat per la mateixa lògica de poder. Això, òbviament, crea frustració però també una determinació de no seguir sent espectadors. Així que sí, són els joves els que lideren les manifestacions perquè volem demostrar que un altre camí és possible, i que un canvi profund pot néixer d’un jovent conscient, valent i unit.

“L’interès de l’exèrcit en la protesta rau en la seva voluntat de prendre les regnes, d’afirmar-se en la seva força i influència”

En el desenvolupament de les protestes, finalment aquells que us reprimien, es van posar de la vostra part. Com s’explica?

Cal deixar clar que l’interès de l’exèrcit rau en la seva voluntat de prendre les regnes, d’afirmar-se en la seva força i influència. Durant el cop d’estat de 2009, va ser també gràcies a l’exèrcit que el règim de Marc Ravalomanana va arribar a la seva fi. Així mateix, hi havia una divergència de punts de vista dins les forces de l’ordre. D’una banda, hi ha les forces de gendarmeria mobilitzades que estaven pagades pel règim, i si es pot dir així, consentides per aquest durant els esdeveniments recents i fins i tot des de la transició de 2009. I de l’altra banda hi ha les altres forces que es mantenen sense suport específic. Així que ja hi havia una tensió entre les forces per falta de governança democràtica. Finalment, les forces armades no van suportar que el govern les manipulés a la seva manera, com titelles, així que es van revoltar. I és aquesta tensió, però també la voluntat de trencar aquesta governança injusta, la que va empènyer l’exèrcit a derrocar el règim d’Andry Rajoelina.

LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA AQUÍ

The post “El nostre objectiu és revifar el poder del poble, un poder que els líders han explotat en benefici propi” appeared first on ODG.

]]> Acció Cinema | L’altra cara de la transició verda https://odg.cat/odgpremsa/accio-cinema-laltra-cara-de-la-transicio-verda/ Wed, 20 Aug 2025 09:33:18 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=20458 Qui paga el preu de la transició ecològica? Aquesta és la pregunta que vertebra dues obres audiovisuals recents, impulsades per l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que pretenen qüestionar el relat dominant de la suposada “transició verda”. A través dels documentals, es posa el focus en les resistències locals davant l’extractivisme de minerals estratègics en contextos sovint invisibilitzats pel relat ecològic del Nord Global. Des de fa més de dues dècades, l’ODG treballa en la denúncia del model econòmic global des d’una perspectiva crítica sobre el deute, el comerç internacional i la justícia climàtica. En els darrers anys, les seves investigacions s’han centrat en el que anomenen “extractivisme verd”: una paradoxa segons la qual les solucions tecnològiques al canvi climàtic reprodueixen lògiques colonials i violentes. Aquests dos documentals neixen d’aquesta intersecció entre recerca, activisme i comunicació transformadora. ‘El cost amagat: l’altra cara de la transició verda‘: del liti andí al coure xilè Aquest migmetratge documental, produït per l’ODG juntament amb la productora cooperativa Quepo, i dirigit per Pablo A. Zareceansky Montserrat, és una peça clau per entendre com els discursos de sostenibilitat del Nord Global es tradueixen en pràctiques extractives al Sud Global. A través d’un recorregut per zones d’extracció minera a l’Argentina i Xile, El cost amagat s’endinsa en els impactes socials, culturals i ambientals de l’anomenat “extractivisme verd”. ‘Les terres, per viure. Resistències a l’extractivisme verd a Madagascar’ Les terres, per viure. Resistències a l’extractivisme verd a Madagascar ens trasllada a una de les regions més invisibilitzades del mapa extractiu global. El documental, coproduït per l’ODG i la cooperativa audiovisual Bruna SCCL, es va realitzar durant un viatge de recerca de Clàudia Custodio i Marta Pérez Fargas, investigadores i comunicadores de l’ODG, el 2024 que va recórrer l’illa de nord a sud, en col·laboració amb el centre local CRAAD-OI (Centre d’Investigació i Suport d’Alternatives de Desenvolupament – Oceà Índic). Madagascar, amb grans reserves de terres rares —minerals essencials per a tecnologies com bateries, aerogeneradors i plaques solars— s’ha convertit en un objectiu clau per a inversors internacionals. El documental recull testimonis de camperols, pescadors, activistes i líders comunitaris que es veuen amenaçats o ja afectats per projectes miners a gran escala en zones com Tolagnaro, Toliara o Ampasindava. LLEGIU L’ARTICLE SENCER

The post Acció Cinema | L’altra cara de la transició verda appeared first on ODG.

]]> Qui paga el preu de la transició ecològica? Aquesta és la pregunta que vertebra dues obres audiovisuals recents, impulsades per l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que pretenen qüestionar el relat dominant de la suposada “transició verda”. A través dels documentals, es posa el focus en les resistències locals davant l’extractivisme de minerals estratègics en contextos sovint invisibilitzats pel relat ecològic del Nord Global.

Des de fa més de dues dècades, l’ODG treballa en la denúncia del model econòmic global des d’una perspectiva crítica sobre el deute, el comerç internacional i la justícia climàtica. En els darrers anys, les seves investigacions s’han centrat en el que anomenen “extractivisme verd”: una paradoxa segons la qual les solucions tecnològiques al canvi climàtic reprodueixen lògiques colonials i violentes. Aquests dos documentals neixen d’aquesta intersecció entre recerca, activisme i comunicació transformadora.

‘El cost amagat: l’altra cara de la transició verda‘: del liti andí al coure xilè

Aquest migmetratge documental, produït per l’ODG juntament amb la productora cooperativa Quepo, i dirigit per Pablo A. Zareceansky Montserrat, és una peça clau per entendre com els discursos de sostenibilitat del Nord Global es tradueixen en pràctiques extractives al Sud Global. A través d’un recorregut per zones d’extracció minera a l’Argentina i Xile, El cost amagat s’endinsa en els impactes socials, culturals i ambientals de l’anomenat “extractivisme verd”.

‘Les terres, per viure. Resistències a l’extractivisme verd a Madagascar’

Les terres, per viure. Resistències a l’extractivisme verd a Madagascar ens trasllada a una de les regions més invisibilitzades del mapa extractiu global. El documental, coproduït per l’ODG i la cooperativa audiovisual Bruna SCCL, es va realitzar durant un viatge de recerca de Clàudia Custodio i Marta Pérez Fargas, investigadores i comunicadores de l’ODG, el 2024 que va recórrer l’illa de nord a sud, en col·laboració amb el centre local CRAAD-OI (Centre d’Investigació i Suport d’Alternatives de Desenvolupament – Oceà Índic).

Madagascar, amb grans reserves de terres rares —minerals essencials per a tecnologies com bateries, aerogeneradors i plaques solars— s’ha convertit en un objectiu clau per a inversors internacionals. El documental recull testimonis de camperols, pescadors, activistes i líders comunitaris que es veuen amenaçats o ja afectats per projectes miners a gran escala en zones com Tolagnaro, Toliara o Ampasindava.

LLEGIU L’ARTICLE SENCER

The post Acció Cinema | L’altra cara de la transició verda appeared first on ODG.

]]> Diari de Barcelona | Una trobada internacional sobre aviació i turisme reuneix uns 200 activistes a Barcelona https://odg.cat/odgpremsa/diari-de-barcelona-una-trobada-internacional-sobre-aviacio-i-turisme-reuneix-uns-200-activistes-a-barcelona/ Fri, 04 Jul 2025 11:31:16 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=20304 El congrés d’Stay Grounded sobre aviació i turisme a Barcelona busca articular estratègies comunes contra la turistificació massiva i l’increment del transport aeri. Al voltant de 200 activistes procedents de quinze països participen, des d’aquest dijous i fins diumenge, en un congrés internacional que té lloc a Barcelona, centrat en l’aviació i el turisme de masses, amb especial atenció al projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. L’esdeveniment està impulsat per la xarxa internacional Stay Grounded, la Plataforma Zeroport i l’organització Ecologistes en Acció, i té com a propòsit principal coordinar accions comunes contra els efectes perjudicials del trànsit aeri i l’expansió turística. Els assistents representen unes cent organitzacions de diferents àmbits, encara que predominen els col·lectius ecologistes i les plataformes veïnals. Durant els dies del congrés hi haurà ponències, debats i tallers temàtics, tots ells enfocats a analitzar el vincle existent entre el creixement del transport aeri i el fenomen de la turistificació que afecta ciutats i territoris. article complet

The post Diari de Barcelona | Una trobada internacional sobre aviació i turisme reuneix uns 200 activistes a Barcelona appeared first on ODG.

]]> El congrés d’Stay Grounded sobre aviació i turisme a Barcelona busca articular estratègies comunes contra la turistificació massiva i l’increment del transport aeri.

Al voltant de 200 activistes procedents de quinze països participen, des d’aquest dijous i fins diumenge, en un congrés internacional que té lloc a Barcelona, centrat en l’aviació i el turisme de masses, amb especial atenció al projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. L’esdeveniment està impulsat per la xarxa internacional Stay Grounded, la Plataforma Zeroport i l’organització Ecologistes en Acció, i té com a propòsit principal coordinar accions comunes contra els efectes perjudicials del trànsit aeri i l’expansió turística.

Els assistents representen unes cent organitzacions de diferents àmbits, encara que predominen els col·lectius ecologistes i les plataformes veïnals. Durant els dies del congrés hi haurà ponències, debats i tallers temàtics, tots ells enfocats a analitzar el vincle existent entre el creixement del transport aeri i el fenomen de la turistificació que afecta ciutats i territoris.

article complet

The post Diari de Barcelona | Una trobada internacional sobre aviació i turisme reuneix uns 200 activistes a Barcelona appeared first on ODG.

]]> Diari Ara | Més de 100 activistes internacionals es reuneixen a Barcelona per debatre el decreixement de l’aviació https://odg.cat/odgpremsa/diari-ara-mes-de-100-activistes-internacionals-es-reuneixen-a-barcelona-per-debatre-el-decreixement-de-laviacio/ Thu, 03 Jul 2025 11:22:47 +0000 https://odg.cat/?post_type=odgpremsa&p=20295 Amb l’acord per ampliar l’aeroport de Barcelona de fons, més de 100 activistes s’han citat a Can Batlló des d’aquest dijous fins diumenge per debatre el decreixement de l’aviació. Formen part de la xarxa internacional Stay Grounded, de la qual forma part la catalana Zeroport. La trobada de Barcelona comptarà amb moviments socials i entitats de tot Europa per parlar de qüestions com l’impacte climàtic de l’aviació i els problemes d’habitatge que afronten les ciutats més turístiques. Una de les normes del congrés ha estat desplaçar-se fins a Barcelona sense utilitzar avions, optant per transports alternatius com el tren o l’autobús. Viatjaran per terra activistes de 12 països diferents, com el Regne Unit o Dinamarca. ARTICLE

The post Diari Ara | Més de 100 activistes internacionals es reuneixen a Barcelona per debatre el decreixement de l’aviació appeared first on ODG.

]]> Amb l’acord per ampliar l’aeroport de Barcelona de fons, més de 100 activistes s’han citat a Can Batlló des d’aquest dijous fins diumenge per debatre el decreixement de l’aviació. Formen part de la xarxa internacional Stay Grounded, de la qual forma part la catalana Zeroport.

La trobada de Barcelona comptarà amb moviments socials i entitats de tot Europa per parlar de qüestions com l’impacte climàtic de l’aviació i els problemes d’habitatge que afronten les ciutats més turístiques. Una de les normes del congrés ha estat desplaçar-se fins a Barcelona sense utilitzar avions, optant per transports alternatius com el tren o l’autobús. Viatjaran per terra activistes de 12 països diferents, com el Regne Unit o Dinamarca.

ARTICLE

The post Diari Ara | Més de 100 activistes internacionals es reuneixen a Barcelona per debatre el decreixement de l’aviació appeared first on ODG.

]]>