Associacions Públic-Privades: el cas de les Infraestructures

Principals motivacions i critiques desprès de dues dècades d'APPs.

Descàrrega de l'informe

Tipus: 

A la Cimera del G20 a la Xina en el 2016, el G20 va acordar l'Aliança per la Connexió de la Infraestructura Global per tal de reforçar i enllaçar els plans d'infraestructures de les diferents regions i continents del món. Cada pla director regional té els seus propis fons de finançament com el Fons Europeu d'Inversions Estratègiques. L'Aliança es focalitza en quatre grans sectors; energia, transport, aigua i informació i tecnologia de les comunicacions (TIC). L'Aliança promourà projectes de grans infraestructures (entre mil milions i trilions de dòlars) que es financen, construeixen i operen a través d'Associacions Públic-Privades (o APPs). A la Cimera, els bancs multilaterals de desenvolupament com el Banc Mundial van emetre una declaració recolzant aquesta aliança amb un suport mínim d'US$350 mil milions d'entre 2016 i 2018. (Heinrich Boell Foundation, 2017).

Aquest pla d'infraestructures del G20 implica construir un nou paradigma econòmic que pretén connectar moltes regions estratègiques del món per tal de facilitar la comercialització i transports de mercaderies i el creixement (mesurat en PIB). No en va, els MDB descriuen aquest nou paradigma com "De milers de milions a bilions de dòlars" (WBG, 2015). Els objectius principals d'aquesta Aliança seran 1) L'ús de diners públics (com impostos, pensions, taxes d'usuaris per serveis d'infraestructures, garanties) per aprofitar o catalitzar inversions del sector privat, 2) La construcció de "canonades" de projectes "bancables", amb èmfasi en megaprojectes que es financen i operen a través d'Associacions Públic-Privades (APPs) i 3) millorar els mecanismes de les APPs per tal de replica-les ràpidament.

Aquesta nova empenta d'expansió del capital està emmarcada en un procès d'industrialització de certs països i de l'acceleració des dels anys '50 de l'ús de recursos naturals que arriba a uns nivells de creixement sense precedents en la primera dècada del segle XXI. Aquestes tendències estan associades amb una creixent pressió sobre l'ambient i les societats i amb més conflictes socioambientals. Una part d'aquests conflictes estan associats a l'extracció, transport i emmagatzematge d'energia en països del Sud i emergents per suplir el consum del Nord global, donant lloc a forts debats, tant en les economies extractives com en les economies del Nord, sobre la insostenibilitat ambiental i social dels models de desenvolupament i consum.

Els mecanismes però per promocionar aquest nou paradigma no són nous; les Associacions Públic-Privades s'han impulsat durant les últimes dues dècades sobretot pel Banc Mundial (amb altres actors com la UE). Aquest informe fa un recull de les lliçons d'aquestes dues dècades d'APPs; primer descriu que és una Associació Públic-Privada i fa una aproximació històrica de la seva evolució. En el següent apartat explica les motivacions per la promoció d'aquesta forma de finançament d'infraestructures per després explicar en l'apartat 4 les principals crítiques i problemes que s'ha trobat. Finalment concloem amb unes recomanacions pel futur de les APPs. Proposem una millora en la transparència i la governança del finançament d'infraestructures, on l'opció de finançament públic es consideri posant sobre la taula els costos reals de les dues opcions i tenint també en compte altres consideracions com els impactes socials, ambientals i de gènere de les dues opcions.

Autora: Marta Conde


Amb el suport de:

          

Temàtiques: 

  • Deute