ODG

Vídeo entrevista Lucile Dumas – Marroc



Política energètica i hidrocarburs no convencionals al Marroc.
Les portes obertes al gran capital.

Informe per descàrrega i article a El Cugatenc sobre la xerrada feta al febrer 2018.

 

Compartim amb vosaltres una entrevista feta a Lucile Daumas, membre fundadora d’Attac Marroc, a la seva visita a Barcelona per presentar l’informe encarregat per l’ODG “Política energètica i hidrocarburs no convencionals al Marroc: portes obertes al gran capital” (i el vídeo de l’acte de presentació sencer, mes a baix).
Lucile treballa específicament en temes de lliure comerç, agricultura, energia, migració, dones i microcrèdits. Ha publicat diversos articles, com “El sector de l’energia renovable al Marroc: concentració en mans del sector privat”, “Chaab yourid! (La Voluntat del Poble)” o “Cimera UE/Marroc: construir resistències i alternatives comunes contra un projecte d’estirp colonial”. Tots accessibles i traduïts al castellà aquí.
Lucile exposa com grans corporacions petrolieres estan rastrejant el planeta a la recerca de reserves desconegudes o d’altres fonts possibles d’energia; energies renovables per una banda, que durant dècades no els interessaven, i energies extremes. S’amplien les fronteres extractives fins als territoris urbans, camperols, parcs naturals suposadament protegits, pobles i territoris autòctons, violant o vulnerant els seus drets i saquejant la natura.
Amèrica del Nord és un clar exemple d’aquest saqueig i del desastre ambiental provocat, que comença a trobar-se amb fortes resistències, en particular entre els seus pobles originaris, amb grans mobilitzacions com les de Standing Rock, a Dakota, Estats Units. Aquestes mateixes mobilitzacions massives als països del Nord empenyen a grans corporacions com Total, Chevron o BP a bolcar-se cap als països del Sud. És així com les grans corporacions han trobat al Marroc un terreny de condicions òptimes per les seves inversions. Marroc importa la quasi totalitat de les seves fonts d’energia, de manera que està determinada a diversificar les seves fonts de recursos energètics, tant en energies renovables com en tot tipus de fonts d’energies fòssils no renovables com el carbó o el gas, fins i tot arribant a l’energia nuclear.

I quin paper té la població en tot això? No cal dir que ni tan sols han estat consultades. La gran majoria de la població viu en situació de pobresa i marginació, no només en l’econòmic i social, sinó també en el cultural i polític. El nivell d’analfabetisme arriba al 32% i és més accentuat encara en el camp (47,7%) i entre les dones (41,9%). El país compta també, segons les enquestes oficials, amb uns 4 milions d’habitants en situació de precarietat, que considera tant els nivells de pobresa monetària com la manca d’accés als serveis públics de base (pobresa multidimensional). El 85% d’aquestes persones viuen al camp, on la vida és molt dura. Davant d’aquesta situació estem sent testimonis recentment d’una multiplicació de moviments socials per una vida digna, per l’ocupació, per uns serveis públics gratuïts i de qualitat, i contra els abusos del capital internacional extractivista.

Vídeo de l’acte de presentació de l’informe, dimarts 13 de febrer a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès:

 

Amb el suport de:

              

Related posts

Contra l’economia del deute

uzero

NOU Documental “La Ruta del Tomàquet”

uzero

El nou Fons de Liquidació Bancari Europeu, un altre mecanisme per socialitzar pèrdues bancàries

uzero