Crònica de les intervencions de l'Executiu grec en el Comitè d'Auditoria del Deute Grec.

Sergi Cutillas. ODG i membre del Comitè per la Veritat del Deute Grec. Atenes, 8 d'abril. 

El dia 4 d'abril la presidenta del Parlament grec va obrir la sessió del comitè de l'auditoria del deute dient que saber la veritat és una demanda social de primer ordre i una obligació segons la llei internacional de la UE. Zoe Konstantopoulou afirmava també que saber la veritat sobre el deute és una qüestió de dignitat i humanitat, ja que el pagament del deute està servint de pretext per imposar un règim que està portant a gran part de la població a límits de pobresa, mort o suïcidi. Konstantopoulou ressaltava també l'enorme simbolisme que té el fet que el comitè sigui iniciativa del Parlament, que és la casa de la democràcia.

Tot seguit, el President de la República, el conservador Prokopis Pavlopoulos va intervenir per donar les gràcies als especialistes que ens havíem desplaçat a Atenes per formar part del comitè. També va remarcar que auditar el deute és una obligació segons la llei de la UE i va deixar clar que en l'actualitat la UE no és un estat integrat amb una constitució legítima, pel que mentre no hi hagi una llei primera a la UE, els estats-nació tenen tot el dret i l'obligació de protegir la sobirania que emana de les seves constitucions. Va aclarir que l'exercici de l'auditoria no hauria de ser considerat una provocació, sinó un acte democràtic a favor de la salut de la UE, desitjant que aquest procés s'estengui a tots els estats europeus. Per normalitzar l'auditoria la va comparar amb els processos oberts a la cort constitucional alemanya, en què es van qüestionar i debatre els rescats europeus, així com aquells en els s'ha qüestionat si els programes de liquiditat del BCE estan inclosos en els seus estatuts com a mandat. Finalment va aclarir que Grècia vol contribuir a la Unió, actuant dins de la llei europea. L'auditoria segons ell permetrà saber el que ha passat, evitant que en el futur es repeteixin abusos en relació al deute.

Sofia Sakorafa, la principal promotora de la iniciativa, és diputada de Syriza al parlament europeu. També és una de les fundadores de la Iniciativa per una Auditoria del Deute Públic a Grècia, una plataforma nascuda el 2011 en el si de les mobilitzacions originades en les places europees. Sakorafa ens deia que el govern respon, en l'actual cruïlla de la història, a una demanda del poble que ha estat ignorada des del 2010 pels anteriors governs. L'objectiu d'aquest procés és retornar el control de l'estat a la societat, així com per lluitar contra la propaganda que tracta d'incriminar a la majoria de la població de l'actual crisi, mentre s'omet el paper dels bancs europeus en la crisi. El seu missatge és clar: els grecs no estan vivint a costa de la resta d'Europa. Només el 8% dels diners dels rescats ha estat destinat a partides del pressupost públic, mentre que l'altre 92% ha anat directe als bancs posseïdors dels títols de deute. Va recalcar la importància que té aquesta iniciativa, que per primera vegada es porta a terme en un estat europeu i amb el suport del President de la República, el seu primer ministre i la resta de l'executiu.

El ministre de defensa, el membre d'Independents Grecs Panos Kammenos, va destacar la importància d'aquest dia per a la sobirania nacional. Va dir, com els anteriors ponents, que aquest és un mandat del poble grec, que no va ser escoltat pels anteriors executius grecs. Kammenos es preguntava si el deute és només un error, o és en canvi un crim. La seva posició era que és un crim. Kammenos va assegurar que Georgios Papandreou, primer ministre durant el primer rescat de la Troica el 2010, es va reunir amb George Soros i John Alfred Paulson, propietaris de grans fons d'inversió, per orquestrar la fallida grega de 2010, acordant el rescat de l'FMI, i invertint en grans volums de Credit Default Swaps (assegurances contra fallida) del deute grec provocant que aquesta començarà a col·lapsar-se. Aquestes greus acusacions, si són demostrades, possiblement servirien per acusar els seus responsables de crims contra la humanitat. Segons Kammenos el Banc Central de Grècia s'ha negat una i altra vegada a donar informació en relació a aquest tema. També sol·licitava informació sobre el procés de reestructuració del 2012, el qual encara presenta moltes incògnites. Kammenos també afirma haver trobat evidències que el deute ha estat inflada a través de compres en el seu ministeri que mai es van dur a terme. Van ser en definitiva apunts que inflaven el deute a canvi de res. Segons Kammenos l'auditoria ha de mostrar que la democràcia està viva i que la crisi ha estat un muntatge i un gran crim.

El ministre de Reforma Administrativa, Georgios Katrougalos, serà l'encarregat de coordinar el treball del comitè amb els diferents ministeris. Katrougalos deixar clar que el comitè de la veritat sobre el deute no és un simple comitè d'investigació, sinó que és un comitè que persegueix la veritat. Entenent que el deute extern és una eina política de dominació i opressió neocolonial, l'auditoria serà una eina política contra aquesta dominació estesa també dins de la UE. El ministre, jurista expert en dret constitucional, ressaltava com la llei de les Nacions Unides dóna prioritat a les missions socials, així com ho fa l'ordre constitucional grec. Això prové dels principis del dret romà, segons els quals salvar la població és salvar la República. Comentava que en aquesta mateixa línia s'havia desenvolupat el treball de Cephas Lumina, antic ponent especial de les Nacions Unides sobre els efectes del deute en l'exercici dels drets humans, i també membre del comitè, el qual demostra que el memoràndum dels rescats viola les lleis fonamentals de la UE. El ministre també va ressaltar la importància dels moviments socials i la implicació ciutadana en el procés, permetent un diàleg que permeti facilitar informació a la població i també recollir-la. Finalment, ha explicat que Grècia ha estat el conillet d'índies de l'austeritat, de manera que possiblement sigui el reflex del que altres estats al sud d'Europa siguin en el futur.

El ministre d'Estat per a la lluita contra la Corrupció, Panayotis Nikoloudis, va deixar clar que la corrupció ha estat endèmica en el procés que ha porta a Grècia a l'abisme actual. Emfatizó la importància de la corrupció en la contractació pública, especialment en el període entre el 2000 i el 2010. Segons ell, és en aquest període en el qual es troben gran part dels abusos comesos. Durant aquests anys la despesa pública es va disparar per la corrupció, els alts interessos i l'excessiva despesa en infraestructures i armament. Nikoladis deia que per tot això, s'acusa a la societat grega de corrupta, però en cap cas es parla de qui van ser els corruptors, que en la majoria d'ocasions se situen fora del país hel·lè. Alguns exemples d'aquesta corrupció són les compres de sistemes d'armament, en els quals s'ha confirmat que hi havia comissions il·legals del 4% per cada compra i en què els proveïdors més importants eren companyies franceses, alemanyes i americanes. També va esmentar que havia comissions il·legals del 2 al 2,5% en el proveïment de béns bàsics en l'administració de l'estat, i de comissions del 23% (!!) en els subministraments de material mèdic. Tots aquests pagaments es duien a terme amb sistemes d'una sofisticació i complexitat que només es donen en el context de les grans organitzacions criminals. Aquestes activitats il·legals, generen segons Nikoloudis deute il·legal, que ha de ser repudiada.

El ministre de Justícia, Nikos Paraskevopoulos, va afirmar que el deute s'han de fer les xarxes de responsabilitats que escapen a l'àmbit nacional. Va dir que s'estan duent a terme processos que acusen de responsabilitat criminal a membres polítics grecs que han participat en els anteriors governs, els noms dels quals no podia esmentar mentre es duran a terme les investigacions. En tots els casos, aquestes accions criminals tenen relació amb el deute. Un cas que va posar com a exemple va ser el del fons de privatització d'actius, l'anomenat Fons d'Actius Públic per al Desenvolupament, el qual segons el ministre no ha seguit el seu mandat públic, realitzant operacions en què s'ha venut patrimoni a canvi de les futures rendes de lloguers que no desemborsaven i per tant no podien servir a pagar el deute. Van ser privatitzacions simples i planes a canvi de gairebé res, realitzades a través de subhastes controlades per les mateixes empreses privades que licitaven pels actius. El ministre ens explicava que el seu ministeri està lluitant per reapropiar d'aquests edificis, que en moltes ocasions són edificis emblemàtics com els mateixos edificis del govern. Va esmentar altres exemples que ometo per falta d'espai.

El ministre d'Afers Europeus, Nikos Chountis, va aclarir que l'auditoria del deute és un assumpte de suprema importància per donar-li la volta a la legislació europea. Ens va comentar que la seva última actuació com a diputat al parlament europeu va ser la de sol·licitar el suport del parlament en l'establiment de comitès d'auditories, demanda que va ser ignorada pel president de la cambra. Ha afirmat que la seva contribució a l'auditoria serà la d'intervenir com a ministre en les institucions europees qüestionant dues coses: la primera, què passa si un país ha de violar les seves lleis fonamentals per continuar amb el pagament del deute? I la segona, si la legalitat de les mesures imposades per repagar el deute és que aquesta es pugui pagar on queda aquesta suposada legalitat si després d'imposar aquestes mesures deute continua augmentat? En aquest sentit deixava clar que cal fonamentar aquesta segona qüestió en tots els estudis econòmics que demostren que l'austeritat no té cap sentit econòmic, i és més, augmenta el problema del deute dificultant que es pugui pagar. Segons un nombre de provisions sota l'article 472 del tractat de la UE, els estats han de garantir els drets i serveis fonamentals tot i estar sota programes d'ajust econòmic, per la qual cosa li ha de tornar els diners recaptats a través dels seus impostos a els ciutadans si això no s'ha realitzat.

El viceministre de Defensa Nacional, Costa Isychos; que va aparèixer recentment al programa de Jordi Évole, Salvados, va parlar dels nombrosos casos de corrupció relacionats amb els contractes d'armament. Ens va explicar com entre el 2000 i el 2010 el pressupost dedicat a armament equivaler a un any del PIB de Grècia. També va comentar que Grècia encara està pagant part del programa AID, com la part del Pla Marshall relacionada amb compres d'armes. Isychos dir que les armes que s'han comprat a les últimes dècades han estat defectuoses, obsoletes i inadequades per al terreny grec, i tampoc han aportat cap coneixement en el seu ús ni producció, ja que han estat importades a alts preus. Segons la seva opinió aquestes compres no s'han dut a terme pensant en el bé comú, sinó per beneficiar a uns pocs i generar una dependència respecte a l'exterior, com en el cas financer. Va destacar la compra dels tancs Leopard, que es va dur a terme sense cap contracte, i també la dels avions de combat F-16, que van ser comprats sense motor.

Yannis Varoufakis, el ministre grec amb més notorietat internacional, també va realitzar una ponència en la primera jornada de treball del comitè. En ella va donar una classe d'economia política a l'hemicicle, en què va fer un recorregut des de l'inici de l'actual crisi global fins a arribar a l'actual crisi de l'eurozona. En aquesta classe va deixar clar que aquest no és el problema de Grècia, sinó que aquesta és la crisi mundial, originada per la financiarització del capitalisme que es va iniciar als 80, amb la transició del model bancari del prestar diners i mantenir els préstecs en els balanços, cap a un model en què els bancs presten i es treuen els préstecs de sobre empaquetándolos a través dels mercats de derivats. Per això va dir que el que alguns com Greenspan o Bernanke deien estupideses quan van donar per trucar a aquest període la Gran Moderació només perquè les taxes de creixement, interès i inflació eren baixes, ja que en aquest mateix període el mercat dels derivats va arribar a un volum de 700 bilions de dòlars. El cas és encara més clar a l'Eurozona, en què un disseny terriblement defectuós, va eliminar tota capacitat d'absorbir els xocs de les crisis a les economies nacionals. Això ha acabat generant uns desequilibris de fluxos de comptes corrents i de capitals que han acabat fragmentant l'Eurozona. Va afirmar que no hi ha diferències entre les crisis generades en el sector públic i les del sector privat, ja que totes són crisis generades per aquests desequilibris de l'euro, i que aquests deutes eren necessàries perquè l'euro funcionés. Va afirmar també que la socialització de les pèrdues ha estat una estratègia que entrava dins d'aquest disseny, ja que és l'única manera en què podia mantenir-se drets. Als crítics com ell, que advertien d'aquests problemes els cridaven antics, economistes que, segons les seves paraules, no podien entendre la modernitat del nou ordre mundial. Segons ell, aquesta no és l'Europa que els pares de la Unió com l'expresident de la Comissió Europea Jacques Delors o l'exprimer ministre Papandreou desitjaven, i que el projecte d'integració sembla que està en via morta.

En la seva intervenció va oferir tota la seva col·laboració al comitè. Varoufakis afirmar que el paper del comitè ha de ser el d'honorar la veritat davant del poble grec i realitzar un exercici de transparència únic i exemplar, aclarint qui deu a qui, i sent molt rigurosos en les anàlisis.

Finalment, el ministre d'Infraestructures, de Transports i Comunicacions, Christos Spirtzis, va destacar les pèrdues que van patir els treballadors del seu ministeri durant la reestructuració del deute del 2012, ja que els estalvis i plans de pensions d'aquests treballadors estaven invertits en bons públics. Com dèiem, el 2010 es va rescatar als bancs internacionals, mentre que el 2012 es va forçar a bonistes, entre els quals hi havia treballadors i petits inversors, a prendre un quitament en un procés molt poc transparent que va suposar un gran greuge respecte al tracte que van rebre els grans bancs. D'altra banda va destacar que en el seu ministeri no hi ha informació respecte als costos de construcció de les infraestructures, els materials de construcció, etc. No hi ha hagut cap mecanisme de supervisió ni de fiscalització del seu funcionament. Va atribuir al càrtel de la construcció grec gran part de la responsabilitat en l'opacitat i la corrupció en el sector, la qual inclou la manipulació sistemàtica dels preus dels materials. També va comentar que les agències de regulació de la competència de Grècia han de ser qüestionades, a l'haver estat implicades en aquest procés, juntament amb empreses nacionals i internacionals.

Etiquetes: 

Temàtiques: 

  • Deute